¿Què passaria sense l’euro?

Amb els seus errors i problemes de governança, l’euro ha resultat un èxit. Fa 20 anys va suposar, certament, un augment general dels preus (recordem el famós arrodoniment), però també ens va instal·lar en un territori més estable, amb tipus d’interès més baixos, lluny dels dos dígits a què estàvem acostumats.

És veritat que la Unió Europea (UE), encapçalada per Alemanya i els països del nord, va errar a les receptes contra la crisi que va esclatar el 2008, que les van dissenyar a la seva mesura. En comptes de proporcionar aire als països que s’asfixiaven els en va treure. I una cosa semblant va passar amb la crisi del deute sobirà, amb els consegüents rescats de països com Grècia, Portugal, Irlanda i Xipre i el salvavides de fins a 100.000 milions d’euros que es va haver de llançar a Espanya el 2012.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Però un dels avantatges és que dels errors se n’aprèn. I és el que ha passat amb la crisi provocada per la pandèmia del coronavirus. Per primera vegada, la UE ha mutualitzat deute, tot i que Alemanya, els Països Baixos i estats dels anomenats frugals ho van fer arrossegant els peus i sense intenció de repetir-ho en el futur. Però, en definitiva, ha aconseguit, els consegüents avantatges per a països com Espanya i Itàlia. Ara només falta que sàpiguen aprofitar-ho per transformar la seva economia.

També és veritat que Alemanya i els Països Baixos són els que més partit han tret de la unió econòmica i monetària, amb 1,8 bilions i 346.000 milions d’euros entre 1999 i 2017 de més riquesa, respectivament, gràcies a l’euro; segons el Centre de Política Europea (CEP) alemany. I que per a d’altres, com Espanya, l’ha rebaixat en 224.000 milions en el mateix període. Però la pregunta continua sent la mateixa: ¿de quant hauria sigut la pèrdua sense estar en l’euro?