Pros i contres Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

La vida amarga dels hipocondríacs en pandèmia

1
Es llegeix en minuts
La vida amarga dels hipocondríacs en pandèmia

No sé si s'ha fet cap estudi seriós sobre la incidència de la covid entre els malalts d’hipocondria. La pandèmia ha posat a prova els hipocondríacs que es pensen que tenen totes les malalties (el símptoma més ridícul és el mecanisme que posa en marxa la 'suposada' morbositat), tant els que viuen pendents del senyal més ínfim del cos i investiguen pel seu compte per saber de quin mal han de morir com els que, essent també hipocondríacs, són dels q ue eviten un excés de coneixement per la por que tenen a sabermassa detalls. Els uns i els altres han viscut envoltats de consells i d'indicis que els han fet entrar en una espiral demoníaca.

L’últim episodi és el del test d’antígens. Tant les indicacions sanitàries com l’entorn social fan que percebin l’obligació de fer-se’l si tenen símptomes. Però resulta que els símptomes primers són banals, vulgars, de primer d’hipocondria. És a dir, els tenen tots. El resultat és que cada dia se’n fan un. Són ells que han buidat les farmàcies amb una acumulació obsessiva de testos. En tenen per tot arreu de casa seva i la seva vida és un anar passant mentre es burxen els nassos, mentre pensen també que, amb tanta prova, acabaran amb un forat al cervell.

Temes:

Coronavirus