Naufragi

Segur que podríem omplir línies, assajos i tractats de per què 12 homes, tres dones i un nadó es van ofegar la vigília de Nadal. El seu bot va bolcar a prop de l’illa de Paros (Grècia). La guàrdia costanera va aconseguir rescatar amb vida 63 persones. La majoria procedia de Síria i l’Afganistan. Sí, podríem parlar de geopolítica, de les rutes de trànsit dels recursos energètics, del control per l’hegemonia mundial, però ¿quina resposta li serveix a aquesta nena rescatada del mar? ¿Quants dels que esgrimeixen els arguments amb veu ferma serien capaços de suportar una mínima part del que ella ha viscut? ¿Quants dels que advoquen per tancar les fronteres podrien suportar el terror dels seus ulls? Guerra, violència, misèria, mort i un terror paralitzant, això és tot el que ella té. Qualsevol argument naufraga davant la seva mirada. I només queda la trampa. L’egoisme que, podent triar, s’esculli perpetuar la injustícia.