Apunt

Reforma laboral: cicatrius a la CEOE

Una part no menor de la patronal discrepa de l’acord arribat en el marc del diàleg social

Després de gairebé un any, el Govern pot esgrimir una reforma laboral acordada amb els sindicats i la patronal. Després d’una llarg periple durant una part del qual el protagonisme se’l va emportar la definició o denominació del que s’anava a fer (que si derogació, que si canvi, que si reformulació...), les tres parts poden ‘vendre’ un èxit, malgrat que cap ha aconseguit el 100% del que perseguia. Aquesta, de fet, és l’essència de qualsevol acord entre parts que defensen posicions diferents, per no dir oposades. Una cosa que s’ha demostrat reiteradament possible en el diàleg social (amb una dotzena d’acords) i que tan poc (o gens) veiem en la política.

De cara a Brussel·les, que haurà de ratificar que es compleix un dels requisits essencials per rebre noves entregues dels fons ‘Next Generation’, i que prioritzava la lluita contra la temporalitat, es compleix una exigència important: una reforma en què participen tant els representants dels treballadors com dels empresaris. Veurem si considera suficient l’acordat per reduir la precarietat del mercat laboral. Ara serà el torn del consell de ministres de dimarts i, posteriorment, de la ratificació per part del Congrés dels Diputats. Però un dels grans reptes s’ha superat.

Notícies relacionades

Però, malgrat no ser una derogació o desmantellament total de la normativa laboral aprovada el 2012 pel PP, aquest acord deixa empremta. I no només per la satisfacció que puguin sentir alguns i el rèdit polític que hauran d’administrar la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz; la vicepresidenta primera, Nadia Calviño; i el mateix president Pedro Sánchez; o el possibilisme mostrat pels líders d’UGT, Pepe Álvarez; i de CCOO, Unai Sordo. Més aviat per les discrepàncies que han aflorat a l’interior de la CEOE. Ni la patronal catalana Foment del Treball; ni la madrilenya, CEIM, ni la de l’automòbil (Anfac), ni la del camp (Asaja) estan d’acord amb l’acordat.

Aquesta discrepància aireja diferències profundes al si d’aquesta organització, que es mantenien larvades. L’estratègia de minimitzar els danys per la que ha optat el president, Antonio Garamendi, incomoda una part no menor de l’entitat. I això, com amb tota ferida, veurem si deixa cicatrius en l’organització i de quina magnitud.

Temes:

CEOE UGT CCOO Sindicats Govern Pedro Sánchez Yolanda Díaz Antonio Garamendi Nadia Calviño Reforma laboral

Inicia sessió 0 Comentaris

Plorar de pena

Les incògnites del 12M