Les grans alberedes

1

Es llegeix en minuts

Per què confiar en El Periódico

20 de de desembre del 2021. 18:05

0 Comentaris

EFE / ELVIS GONZÁLEZ

Una generació de joves vam viure l’arribada al poder de Salvador Allende i el posterior cop d’Estat d’Augusto Pinochet com la lliçó més contundent i explícita de política que podíem tenir. Una lliçó que ha perdurat i s’ha instal•lat en el nostre imaginari com el moment en què la revolta democràtica era possible i era possible que el poble aconseguís arribar al govern, revolucionàriament, a través de les urnes. I com ho era, també, que les forces reaccionàries, el feixisme institucional protegit pels poders fàctics i atiat per l’estratègia nord-americana, implantés l’infern a la terra, amb una baixesa moral que s’ha perllongat en el temps. De tot allò, no ens n’oblidarem mai. Quan ja érem més grans, vam saber els detalls de la duresa a què es va enfrontar Allende: les vagues salvatges, les cassolades, les divisions internes. Però formen part del nostre paisatge aquelles “grandes alamedas por donde pase el hombre libre para construir una sociedad mejor”. Som el que vam ser als anys 70. I, ara, d’alguna manera, amb la victòria contundent de Gabriel Boric, hem tornat a aquell Xile engrescador, d’esquerres, polititzat i altiu en la dignitat, fruit de tantes lluites anònimes, ànima d’aquella joventut.