Deixin-se de pedaços

Jugadors com Luuk de Jong, Braithwaite o anteriorment Boateng són davanters que van arribar al Barça ja amb un camí traçat en clubs de classe mitjana i que mai s’haguessin imaginat vestir la samarreta blaugrana. Són pedaços. El club va rebaixar el seu llistó d’exigència respecte a la qualitat que incorpora i el resultat parla per si sol. Els seus fitxatges només serveixen per recordar-nos el fracàs de la gestió esportiva del moment i, sense que ells tinguin cap responsabilitat, cada minut seu sobre el camp danya la imatge del club.

Un llast, però no un fitxatge equivocat

Notícies relacionades

Conviure amb el foc

El català i la minifaldilla

El Barça ha d’aspirar a fitxar talents contrastats o jugadors prometedors, futbolistes que el seu planter no li pugui facilitar. Després encertarà o s’equivocarà, com va passar amb Coutinho, un excel·lent jugador amb aparent nivell Barça que no ha funcionat. Una altra cosa és que es pagués per ell una quantitat desorbitada emmarcada en un context de malbaratament. Aquest error és majúscul, ha suposat un llast per a les arques del club i fins i tot per a la gestió esportiva, però no és un fitxatge equivocat en el concepte. 

Potser Jutglà no faci carrera. De fet, el seu camí en el club és recent i no era un dels elegits, però tampoc ho era en el seu moment Pedro. I el canari va trencar amb tots els pronòstics. No tots els joves que hem vist aquests dies tindran un llarg futur en el Barça, però la seva barra, la seva personalitat, les seves ganes de triomfar, no tenen preu. Suposen un missatge molt més esperançador que el missatge enviat quan es juga per un pedaç, simplement perquè és l’únic que et pots permetre. I a més, són més barats.