Govern Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Coalició al ring

El combat entre JxCat i ERC no aconsegueix cap altre efecte que allunyar encara més els partits independentistes dels seus votants

3
Es llegeix en minuts
Coalició al ring

ACN / SÍLVIA JARDÍ

Això no és el Dragon Khan del primer tripartit, sinó una cosa encara pitjor, una baralla de dos púgils damunt d'un ring. JxCat busca el fetge d’ERC amb una implacable i progressiva insistència i els de Junqueras es limiten a parar els cops. Potser sí que d'aquesta manera es pot governar. Això cada conseller s’ho sap. El problema és que les accions del Govern, suposant que n’hi hagi, s’oculten rere la cara invisible de la comunicació. La ciutadania només rep notícies sobre temes que no són de govern, sinó de postprocés. Els focus de l’atenció pública catalana se centren, per una banda, en la confrontació que Junts predica però empeny ERC a practicar, mentre s’absté de donar exemple. Per l’altra, en la polèmica sobre la gratuïtat del suport d’Esquerra als Pressupostos i les escorrialles de peixet al cove amb què Rufián i companyia es donen per satisfets.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Un exemple de cop baix sota la línia de flotació de la discrepància entre socis és la piulada d’un dels punys més contundents de Junts que demanava de quan ens havíem acostat a la independència amb els sis mesos de presidència d’Aragonès. La resposta és molt senzilla, encara que ERC calla perquè prefereix aguantar el xàfec i anar fent: "Ens hi acosta tant, o per ser precisos, ens allunya molt menys que amb els 28 mesos de presidència de Quim Torra, que són els que enceten i consoliden el període del neoautonomisme de fireta en el qual ens trobem". Si hem de ser clars, res del que passa, cap escena del trist espectacle de la coalició al ring aconsegueix cap altre efecte que allunyar encara més els partits independentistes dels seus votants. Ni els uns són capaços de fer creïble el camí del diàleg com a solució ni els suposats partidaris de la confrontació amb presses són capaços d’arrossegar les masses, i encara menys de convèncer-les, més enllà del restringit corifeu dels suposats insubmisos i assimilats. Per descomptat que el pugilisme dels socis no fa cap bé a la causa comuna, a més de perjudicar-los tots dos, de manera que fins a la propera confrontació electoral, potser més pròxima del que se suposa, no se sabrà quin dels dos, vencedor als punts però sense alè, es presenta amb menys cops, blaus, ulls morats, orelles ensangonades i membres embenats.

Notícies relacionades

Per tal no quedar del tot en evidència a mesura que transcorre el temps i no hi ha manera de passar de la confrontació de boqueta a plantar cara amb fets, Laura Borràs, erigida en implacable valquíria del ring mig reconvertida en nova Joana d’Arc després d’escoltar la veu espriuana de l’altíssim exiliat al nou Sinaí de Waterloo, emplaça a la desobediència sobre el 25% de castellà al conseller d’Educació que, oh circumstància irrellevant i casual, no és de JxCat sinó dels altres. Ara bé, com que s’atrapa abans un estaferm, espantaocells o figureta plantada que un coix, ara que un membre de la Mesa, i a sobre de la CUP, que ja era hora que els toqués el rebre ni que fos de trascantó, ha estat inhabilitat per no submergir-se del tot i de bon grat a les plàcides aigües de l’onada repressiva, Borràs, autoerigida en heroïna, proclama a tort i a dret que no el pensa privar de la condició de diputat... fins que la mateixa injusta injustícia que ha condemnat Juvillà li faci saber que se la juga si no obeeix amb més celeritat que el seu denunciat antecessor Roger Torrent. Total, que li retirarà l’acta tant sí com no i encara posant el crit al cel i presentant-se de a víctima i protagonista de la confrontació. Tot per difuminar que ella mateixa, la líder de l’oposició, l'assot dels claudicants, s’ajup sota la taula que el domador amenaça de fer petar el fuet.

Mentrestant, Jaume Giró, després de preparar els pressupostos més socials de tota la història de la Generalitat, s’ha vist forçat a renunciar a una medalla que en bona part pertany a JxCat i permetre així que el president Aragonès se l’adjudiqui en solitari. Tot per esquivar la foto amb Jéssica Albiach, que, segons Junts, és tan còmplice dels opressors com el pitjor dels botxins. Els membres del Govern no discrepen en públic, però ni ells ni ningú disposen o bé de la voluntat o bé de la capacitat de baixar del ring i deixar de prendre mal mentre es pensa que és l’altre qui es dessagna.