Pros i contres Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Una altra onada tuitaire
La incomprensió que generava Verónica Forqué era evident, fins i tot la burla. Ara, tots aquests comentaris adquireixen un sentit tràgic
El suïcidi de Verónica Forquéha resultat especialment pertorbador. Hi ha la percepció d’haver-hi assistit en directe. Setmana rere setmana, la vam veure concursant a ‘Masterchef’, malgastant nerviosisme i brusquedat. Inestabilitat. El muntatge va ser especialment nociu per a ella. La incomprensió que generava era evident, fins i tot la burla. Cada aparició de Forqué despertava una onada tuitaire que anhelava la seva eliminació. Ara, tots aquests comentaris adquireixen un sentit tràgic. No es tracta d’organitzar un judici sumaríssim, ni contra el concurs ni contra les xarxes, però sí evidenciar la falta de recursos que, com a societat, tenim respecte a la malaltia mental. Sens dubte, recursos emocionals per detectar-la i comprendre-la. Encara més, econòmics.
Suportar la malaltia mental sense un tractament mèdic és una condemna insuportable. Espanya registra la xifra de suïcidis més gran de la seva història. Gairebé 11 al dia. Mentrestant, la malaltia mental segueix sent la gran oblidada de la sanitat pública. Amb unes llistes d’espera inassumibles, agreujades per l’assolament d’una pandèmia inacabable. Sense salut mental no hi ha salut. Aquesta situació sí que es mereixeria una onada ciutadana d’indignació i exigència.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
