Estadística

1

Es llegeix en minuts

Per què confiar en El Periódico

15 de de desembre del 2021. Actualitzada 16 de de desembre del 2021 a les 12:08

0 Comentaris

31 de Marzo de 2020. Ya se oía el rumor de que las residencias era un hervidero de muerte y desolación a causa del Covid -19. Esa madrugada, como todas, me puse a escuchar y leer noticias, que hablaban de que en un centro de mayores de Leganés se contabilizaban cerca de los 16 muertos. Cuando hice esta fotografía ya se contaban más de 60. Estaba solo con un equipo de televisión y el pudor y la vergüenza me impedían fotografiar la salida de ataúdes con cadaveres de ancianos, no pude más que hacer mi trabajo lo mejor que supe y al llegar al coche echarme a llorar. La cifra final fue de 80 abuelas y abuelos muertos sin la compañía de sus seres amados. / DAVID CASTRO

«Tots ens esvaïm al morir, i tornem a desaparèixer una última vegada quan moren també els qui ens recordaven, però algunes persones perviuen en el temps. No els grans noms als llibres d’Història (...) sinó els éssers humans que van deixar alguna cosa viva per al proïsme. Escriptors, músics o pintors, però també fusters, sastres o jardiners, capaços de fer brollar una emoció genuïna en els fills dels fills que no coneixerà». Llegia aquest fragment a la novel·la ‘Del silencio’ (Sergi Bellver. Ediciones del viento, 2021), un fascinant viatge emocional, geogràfic, cultural i polític per l’Europa de la Guerra Freda; llegia i imaginava les pròximes festes. Un cel ple de records, d’unes pèrdues pròximes, arrabassades sobtadament per una mateixa malaltia que les va convertir en dígits, que les va agermanar de manera artificial, que va deixar els plors ennuegats, de tan abundants.