No és un mal sorteig

Ja va sortir esquilat a l’estiu quan va aparèixer la bola de l’infranquejable Bayern i, en la dinàmica actual, no ha de sorprendre que li hagi tocat l’equip que sobre el paper podia ser l’home del sac juntament amb la Lazio. I en aquest cas no hi va haver nyap ni, per tant, possibilitat d’impugnar.

Concatenació de males decisions

Sovint disfressem de mala sort fets que probablement tinguin una raó anterior. Per posar-ne un exemple, no serà simple mala sort el motiu pel qual la infermeria del Barça té un alt percentatge d’ocupació. Tampoc és casualitat que el club blaugrana entri en aquesta ocasió al bombo de l’Europa League. Darrere d’això hi ha una concatenació de males decisions que van començar fa anys.

Eliminatòria atractiva

Però enfoquin-ho d’una altra manera, des del punt de vista de l’espectador blaugrana, l’eliminatòria és atractiva i fins i tot si es fa el despistat, si no presta atenció a l’himne que sonarà abans del partit i si no mira el calendari aquella setmana, pot arribar a pensar que aquest Barça-Nàpols és un aparellament de Champions.

Notícies relacionades

Parlem de seguretat, però amb rigor

22 milions d’ocupats

Encara els donaré més motius per estar satisfets, si el Barça del febrer és similar a l’actual, el sofriment serà mínim: una ronda i cap a casa. Pensin que, en cas d’haver tocat un altre equip més assequible, l’agonia s’hagués pogut allargar potser fins a vuitens o quarts quan un equip mínimament afilat, els hauria enviat igualment cap a casa.

En canvi, si per aquestes dates el Barça ha pujat el nivell i la nova era de Xavi els permet ser prou forts com per batre al Nàpols, significarà que han recuperat potencial com per fins i tot aspirar a guanyar la competició. Així doncs, no ha sigut un mal sorteig per al Barça. Si volen parlar de mala sort, fixin-se en el Madrid.