Democràcia en risc Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Alguns homes dolents

El mapa del rebuig d’un model inclusiu que respecti drets i llibertats no para de créixer

1
Es llegeix en minuts
Alguns homes dolents

Dominick Sokotoff/ZUMA Press Wir / DPA

¿Està en joc la democràcia? El mapa del rebuig d’un model inclusiu que respecti drets i llibertats no para de créixer. Les noves amenaces no són els règims que fa dècades que tenen autocràcia, són aquells que sota una pell democràtica deriven perillosament cap a l’ocàs. Països tan distants i dispars com Veneçuela, l’Índia, Bielorússia, Turquia, Pakistan, les Filipines o el Brasil, entre d’altres, transiten amb diferent energia pel camí on el poder acaba justificat qualsevol abús. N’hi ha prou d’identificar un home dolent al capdavant per ampliar la nòmina. No formen part d’un club, no tenen una ideologia comuna i cap d’ells lidera el grup, però estan connectats.  

Notícies relacionades

Al marge d’ideologies, la majoria d’aquests governs només busquen justificar-se en el poder i controlar tots els seus recursos, des de la policia fins als jutges, passant per la riquesa nacional. Fer front a aquest ascens donava sentit a la Cimera de la Democràcia que Joe Biden va obrir la setmana passada. No obstant, va quedar en un exercici de geopolítica equivocat per mesurar el pes de la primera potència mundial, poc més. Estava clar que no convidarien el president bielorús, Lukaixenko, que a més d’oprimir i torturar la seva gent va donar visat de turista a refugiats iraquians i afganesos per dirigir-los a punta de pistola a les fronteres de Polònia, Letònia i Lituània, amenaçant tota la UE o el veneçolà Maduro, que continua sent l’amo de la repressió i les presons. Però hi havia Narendra Modi de l’Índia, el brasiler Bolsonaro i el filipí Duterte, que entre altres floretes s’arroga el dret d’anar matant pel seu compte, indigents i drogoaddictes.

L’estela d’aquests països és alarmant, però l’error és fer llistes de dolents i bons com a la Guerra Freda, en comptes d’avançar amb el diàleg i amb polítiques globals justes –com portar la vacuna on encara no n’hi ha-, per promoure el valor de les societats democràtiques en un moment de la història on, efectivament, estan en regressió.