Apunt Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Un arranjament laboral

El final de la sintonia entre patronal i sindicats i la politització ens encaminen a una reforma laboral de mínims

1
Es llegeix en minuts

Com que la reforma laboral s’ha d’aprovar abans de final d’any, la data límit compromesa amb la Unió Europea, ens queden tan sols dues setmanes per reconduir els molts desacords. Per això, és d’esperar que aquesta reforma es limiti a un ajust de mínims per complir els terminis. Anar més enllà resultarà gairebé impossible per diverses raons. 

Així, pel final de la sintonia a la qual ens havien acostumat patronal i sindicats durant la pandèmia. La incomprensible renúncia de la CEOE a recolzar l’última pujada del salari mínim al setembre era ja un clar avís que els temps estaven canviant. Per cert, després d’anunciar la patronal que no secundava la proposta d’augment argumentant que frenaria l’ocupació, resulta que ens trobem amb el millor novembre de la història en creació de llocs de treball.

Al seu torn, el debat s’està polititzant massa. Així, mentre uns pretenen no modificar res, encoratjats per la recuperació de l’ocupació amb el model vigent, d’altres volen derogar la reforma de Rajoy, a la qual responsabilitzen de la insostenible precarietat. Tots dos s’aferren a la seva part de raó, sense cap voluntat d’atendre l’altre.

Notícies relacionades

Però el temps apressa. En quinze dies és impossible acostar posicions en els aspectes clau. A més, previ a la reforma s’hauria d’haver arribat a un mínim consens sobre els mals de fons de la nostra economia, cosa que no ha passat. Al revés, tant la crisi del 2008 com la pandèmia no han servit per acostar postures, sinó que han sigut utilitzades per radicalitzar-les. Així mateix, l’emergència de nous partits de caràcter més extrem condueix el PSOE i el PP a unes posicions que dificulten, si no impossibiliten, l’acord polític.

Així les coses, és d’esperar algun arranjament que permeti complir els compromisos amb Brussel·les. Potser resulta més convenient, doncs, el que deia sant Ignasi: «En temps de desolació, mai s’ha de fer mudança». La part dolenta és que tampoc la fem en temps de tranquil·litat.