Pros i contres Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Noves reflexions sobre la llengua a les escoles

Parlar de català a l’escola en termes d’una imposició dogmàtica és una falsedat sostinguda per qui no coneix la realitat dels patis i les aules

1
Es llegeix en minuts
Noves reflexions sobre la llengua a les escoles

MANU MITRU

No deixem de parlar del català, amb arguments, alguns, molt febles (com ara pensar que “només” un 25% de castellà a les escoles és un assumpte menor) i, alguns, molt arriscats (com donar per morta la immersió i proposar, com a Euskadi, una escolarització de dues línies). N’hi ha que abominen de la immersió amb idees esperpèntiques que l’equiparen a un cert totalitarisme, i n’hi ha que també la blasmen perquè, en tots aquests anys de desídia institucional, de manca d’un control efectiu per part de la inspecció, s’ha degradat de tal manera que parlar, ara, de català a l’escola, parlar-ne com d’una imposició dogmàtica, és més que una entelèquia. És una falsedat, atiada per qui té obscurs deliris nacionalistes o sostinguda per qui no coneix la realitat dels patis i les aules.

Notícies relacionades

Les accions a favor de la llengua s’assemblen a la història del colibrí que explica Carrère en la seva crònica sobre Calais (Anagrama). El bosc s’incendia i tots els animals fugen, excepte un colibrí que “omple el seu bec minúscul d’aigua” i la vessa sobre el foc. Tot el dia, fins que un hipopòtam li fa veure que la seva acció és “irrisòria”. I el colibrí contesta: “Potser sí, però jo faig la meva part”. És aquí on estem.