APUNT ABANS DEL BAYERN
Ajuda’t i Déu t'ajudarà
Jo els hi explico i vostès s’ho creuen o no. El cas és que la crisi del Barça ja està en mans de Déu. No sembla suficient tenir els avaladors més rics del moment al seu favor, no sembla suficient posseir el que diuen és un dels millors CEO de la història, Ferran Reverter, cosa que assegura que, d'aquí a res, el Barça podrà fitxar en gran, tot i que Mateu Alemany digui que no poden contractar ningú, ni el reforç més barat. Ni tan sols sembla suficient haver rescatat Xavi Hernández de Qatar i haver utilitzat la millor arma electoral (¿ho era?) de Víctor Font per posar en marxa un projecte que no tenia cap full de ruta.
No, no, i ara, i ara. Ja fa molt temps que la crisi del Barça, més encara, el primer mandat de Joan Laporta, els primers mesos (ja han passat els 100 primers dies sense pena ni glòria), estan en mans de Déu, de l’Altíssim, dels altars. I no l’hi dic de broma, no. Acaba de comprovar-se i demostrar-se avui, a la mateixa ciutat de Munic. Després l’hi explico.
Primer, Montserrat
Expliquen que la primera pregària es va produir, quatre dies abans de l’assemblea (frustrada) decisiva, celebrada el 17 d’octubre passat. El 13, és a dir, Laporta va acudir al monestir de Montserrat per assistir a la benedicció del pare Manel Gasch com a nou abat de la muntanya santa. I allà es va trobar més d’un amic, amb els quals, fins i tot, va fer broma en el sentit de «no em deus haver vist resar perquè tiri endavant l’assemblea ¿oi?» Allà va començar tot.
Notícies relacionadesAvui, just quan es dirigia, com sempre, en companyia del seu inseparable assessor, Enric Masip, cap al restaurant del mític porter Oliver Kahn on, pel que sembla, s’ha celebrat el dinar de les directives del Bayern de Munic i el Barça, Laporta s’ha desviat cap a la catedral de Munic («m’agraden les esglésies, solc visitar-les»), per encendre alguna espelma, no se sap si perquè aquesta nit no nevi o perquè el seu equip aconsegueixi, si no la victòria, sí la classificació dels 20 milions d’euros. Després diria el de (gairebé) sempre, el que ja va dir el seu amic i «heroi», Gerard Piqué: «Cal treure l’orgull i estic segur que els jugadors el trauran malgrat la climatologia. Passarem».
És probable, molt possible, que tant Laporta com el seu mariscal de camp (i veu), Enric Masip, siguin fidels seguidors del popular refrany, molt català, d’«Ajuda’t i Déu t'ajudarà», cosa que significa que la llum de les espelmes que els dirigents culers han encès a la catedral de Munic hauran de tenir la seva continuïtat i materialització, aquesta nit, sobre la gelada (o freda) gespa de l’Allianz Arenas. Tant de bo no es congelin els dits dels peus a Masour Ousmane Dembélé.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
