Audiovisual Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Entendre el producte cultural
La gravació de ‘West Side Story’ i el documental sobre els Beatles mostren exactament de què va això del treball intel·lectual
De petits, els meus germans i jo estàvem enganxats a les sessions de gravació de la música de ‘West Side Story’, que els meus pares tenien en una cinta VHS. Recordo tots aquells músics asseguts, encastats entre el director, que era Leonard Bernstein, qui mirava per damunt dels seus caps cap al cor i els solistes (Josep Carreras i Kiri Te Kanawa), ubicats a l’altra punta de la sala.
Ens sabíem totes les cançons igual que també ens sabíem els comentaris i gestos d’aprovació que Bernstein dirigia a la seva tropa al final de cada tema, així com els improperis que deixava anar de tant en tant, fent aturar veus i instruments quan una nota queia fora de lloc.
Una de les nostres escenes preferides era la del moment en què Bernstein interromp Carreres i decideix plegar per aquell dia, perquè la cosa no xuta, i convocar-los per a l’endemà. Carreras deixa anar un renec, entafora de males maneres les partitures en una carpeta i fot el camp emprenyadíssim.
Hi pensava aquests dies, que mirava el documental dels Beatles. Han de muntar una actuació en viu, amb públic, que serà gravada i retransmesa per televisió, en poc més de dues setmanes. Van passant els dies i en aquell hangar, igual que en l’estudi de gravació de Bernstein i companyia, el cansament pesa, el desgast és cada cop més evident, les converses agafen cada cop un caire més productiu i tot fa més la sensació d’anar contrarellotge.
Hi ha un moment, a Liverpool, en què McCartney malda per un “mètode” que, diu, no tenen i sense el qual no van enlloc: toquen, sí, van sortint melodies, lletres en les quals nosaltres, els espectadors, reconeixem de seguida la que acabarà sent la seva forma final. Ells, però, en el moment de la gravació, no la veuen encara i dubten per moments si allò servirà per a alguna cosa.
Són dues pel•lícules, aquestes, que, crec, mostren exactament de què va això del treball intel•lectual; la feinada que hi ha rere allò que acaba sent un producte cultural. Dues pel•lícules que poden fer que qui només rep un resultat final i no té a mà la manera de veure què hi ha al darrere, deixi de pensar que aquest és fàcil o que està sobrevalorat.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
