Extingim-nos

Hi treballa de debò, Musk: la seva empresa, SpaceX, ara mateix fa proves d’aterratge (les d’enlairament ja les té superadíssimes) de naus espacials. La seva obsessió, com que l’objectiu és establir a Mars una colònia d’un milió de persones, és abaratir les despeses dels viatges i això implica aconseguir que els coets siguin reutilitzables.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Musk no ven fum. Si aneu a buscar al Youtube alguna de les seves conferències, us trobareu un personatge el discurs del qual recorda molt a en Peter Isherwell, de la pel•li “Don’t Look Up”, d’Adam Mckay, però és més proper, més amable, encantador. Musk quequeja una mica i sembla un nen petit al•lucinat pel seu propi projecte de classe de tecnologia. Quan explica per què Mars és el millor pla B, diu coses com que, bé, a Venus fa massa calor i que d’acord que a Mars fa més fred que aquí, però que ja l’escalfaríem. “Hihi”, hi afegeix.

L'acollonamenta que em provoca que el discurs de Musk sigui tan amable, tan efectiu entre la penya que li pot donar les ingents quantitats de diners que necessita per posar-ho tot en marxa, només m’ha passat una mica llegint “La mesura de l’home”, el recull de contes d’Héctor Rivadeneyra Moll (aka. Javier Calvo) que acaba de publicar l’editorial Males Herbes. També m’ha ajudat recordar les novel•les d’Ursula K. LeGuin: “El nom del món és bosc”, per exemple, per no perdre de vista que som humans: la cagarem a Mars igual que l’hem cagada aquí. El discurs Mr. Wonderful de Musk no s’aguanta per enlloc. Mireu, extigim-nos, de veritat: deixem l’Univers en pau d’una punyetera vegada.