ANÀLISI Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
La ‘carta Dembélé’
La il·lusió ho és tot al futbol. Si la lògica sempre s’imposés, si David no pogués guanyar Goliat, seria un joc molt més avorrit. El problema que té el Barça i els seus aficionats és que durant molts anys han sigut Goliat, i últimament se senten incòmodes en el paper de David. Fins al punt que comencen els partits segurs de no poder guanyar. És la sensació davant la gesta de Munic i, per agreujar-la, resulta que Dembélé és l’única pedra que poden ficar a la fona per tombar el gegant.
Així està el Barça. En mans del talent i la inestabilitat d’un jugador, mimat per Xavi i Laporta, que fa set mesos que no juga un partit sencer. Els escèptics recorden que Dembélé ha protagonitzat, en la seva tornada després de la lesió, focs d’artifici que no han canviat el signe dels partits. No l’hi podem negar. Hauria sigut diferent si Frenkie De Jong l’hagués encertat amb la seva rematada de cap contra el Benfica o si el xut d’Abde contra el Betis no hagués sortit per sobre del travesser.
Posicions fermes que no canviaran
Passi el que passi aquest dimecres, les posicions són fermes i ja no canviaran. Els seus partidaris continuarem disfrutant del joc del díscol davanter sabent de les seves imperfeccions –potser perdonant-lo en excés perquè vam néixer romàntics–, mentre que els seus detractors no en tindran mai prou, perquè només esperen l’error per poder confirmar la seva raó. I en el cas del francès, l’equivocació, la badada, la relliscada, tard o d’hora, arriba.
Notícies relacionadesResulta xocant que els que menys confien en el seu joc són els que ara més li exigeixen. Se li demana pràcticament que quan agafi la pilota, es marqui un eslàlom messiànic i resolgui, ¿Que no diu Laporta que és millor que Mbappe? ¿Que no diu Xavi que pot ser el millor del món en la seva posició?
La desesperació és tal que pretenen que Dembélé generi la jugada, desequilibri, escapi per la banda, centri i remati. Si del que es tracta és que Dembélé faci de Messi, enfoquin les espelmes cap a Lisboa, perquè efectivament –quin descobriment, ¿oi?– no ho és.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
