Pros i contres Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

La mala lletra

El desemparament de la gent gran per descarregar el passaport Covid és un ‘busca’t la vida’ que fa vergonya. Una escopinada des de la finestreta digital

1
Es llegeix en minuts
La mala lletra

¿Qui no ha perdut uns segons de la seva vida mirant de desxifrar una recepta escrita a mà? La raó de la lletra illegible de tants metges no deixa de ser un misteri. Potser la pressa, l’estrès... En el pitjor dels casos, certa falta de respecte cap al pacient, un ‘tu no estàs a l’altura dels meus coneixements’. El conseller de Salut, Josep Maria Argimon, va demanar no anar al CAP per a la impressió del passaport Covid i va reconèixer que «hi haurà gent que necessitarà l’ajuda de la seva xarxa pròxima per descarregar el document». Evident. Aquest desemparament ha sigut una flagrant mostra de la bretxa digital que exclou la gent gran. Un ‘busca’t la vida’ que fa vergonya. Però ¿és només amb la gent gran, i només en el tema Covid, que la burocràcia institucional presumeix de mala lletra i falta de respecte a la ciutadania?

Ja es pot tenir un currículum brillant que, davant tants tràmits digitals de tantes institucions públiques, preval la sensació de pèrdua, de menysteniment. Hi ha raons legals per fer servir certes expressions, però és obligat aterrar-les fins a la seva comprensió. Totes les altres coses són menyspreu i humiliació. Una escopinada des de la finestreta digital. Ens mereixem una burocràcia amb bona lletra.