De l’incendi de la sucursal fantasma

1

Es llegeix en minuts

Per què confiar en El Periódico

05 de de desembre del 2021. 23:55

0 Comentaris

Ferran Nadeu

A mesura que hem sabut detalls de l’incendi de la sucursal bancària abandonada de la plaça de Tetuan, el dolor s’ha tornat ràbia i impotència. Un incendi com aquest crema i ofega, mata persones i somnis eteris de resurrecció, però també és una onada enorme que fa flotar la immundícia, que ens mostra, mentre observem atònits el sutge moral de la societat en què vivim, la misèria en un estat pur, l’evidència d’un món soterrat, paral·lel al de les grans avingudes il·luminades. Viure on aquesta família va morir significava pagar una màfia per disposar d’un espai sense llum i sense aigua, sense calefacció, sense finestres. Però el que més impressiona de la tragèdia, més que el retrat d’una vida quotidiana on senyorejava la fragilitat, on tot era precari i fosc, és que qui ho havia de saber (i actuar, per tant) ja ho sabia. Sé del cert que els treballadors socials treballen en unes condicions molt difícils. Fan el que poden, però ells mateixos adverteixen que la inacció de les administracions «és flagrant». ¿De veritat no es pot fer res (res contundent, vull dir, i no pedaços humanitaris) per evitar més morts anunciades, més vides asfixiades?