Sang a la porteria

Als baixos hi malvivien fins a 10 persones. Altres ocupants del local van sortir a un celobert i es van salvar. L’incendi va poder ser un accident. O no. Dilluns a la nit, la policia havia acudit al lloc, avisada una vegada més pels veïns d’una forta discussió. Els mossos i els ocupants es coneixien bé. 

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

¿De què serveix que l’alcaldessa afirmi que els propietaris de l’antiga sucursal bancària s’havien desentès del local, quan en realitat estan immersos en un enredat procés judicial? Els serveis socials de l’ajuntament hi havien acudit fins a sis vegades l’últim mes per prestar ajuda a la família. Els mossos tenien fitxada la finca pel perill que generaven unes instal·lacions de subministraments malmeses. Fa poc, els van tallar l’aigua i la dona acudia a la font pública del carrer amb garrafes. El Shaky, pakistanès, recollia ferralla per vendre-la. Aconseguia uns 50 euros diaris. No podia optar a un contracte regular. Ell i la seva dona, la Violeta, d’origen romanès, havien pagat 700 euros a una màfia per ocupar la finca per un any. Anteriorment, havien desemborsat mil euros per entrar en una altra finca a Badalona. Als mafiosos els interessa «vendre les claus» a famílies. Posa-hi un nen dins i serà més difícil que se’n vagin o que els facin fora. 

Les bandes mafioses discuteixen entre si: aquest negoci és meu, la meva part i no la teva del local. ¿Ho sap la policia? Sí. ¿Ho saben a l’ajuntament –que per cert disposa de pisos socials buits–? Sí. ¿Ho saben a la Generalitat? També. Aquesta ocupació no va d’ocupes, ni de locals suposadament abandonats; va de màfies que extorsionen la pobresa. Facin-hi alguna cosa.