Pros i contres Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

L’home que neda en un mar secret

És el retrat d’una desesperació vista des de la talaia de qui només té les paraules i els silencis per fer-li front

A ‘El nedador al mar secret’ (traduït en català per Yannick Garcia i, en castellà, per Enrique de Hériz; editat per Navona), hi ha una escena colpidora que és, alhora, l’essència d’aquesta novel•la brevíssima, escrita a raig per una persona –William Kotzwinckle– que acabava de veure com el seu fill naixia mort. Sol, recull el cos inert del nen, embolicat amb uns papers i una bossa d’escombraries i, enmig d’un país esquerp i gelat, fabrica un taüt amb les seves pròpies mans, hi diposita el cadàver amb tendresa i serenor, i l’enterra en una clariana del bosc. El relat del part, del naixement tràgic i de la solitària, artesanal cerimònia, és un exercici impressionant de contenció, allunyat del sentimentalisme que ara predomina tant. “Vaig voler explicar el que havia passat”, ha dit Kotzwinckle, “en una prosa senzilla i clara”.

D’aquí uns dies, al TNC s’estrenarà la versió teatral, guanyadora del Premi Quim Masó, que La Danesa, amb direcció de Jumon Erra, ha fet del llibre. S’hi manté el to de confidència íntima, la pulcritud en la forma, la importància dels detalls ínfims. És el retrat d’una desesperació vista des de la talaia de qui només té les paraules i els silencis per fer-hi front.

Temes:

Teatre

Inicia sessió 0 Comentaris