Llengua catalana Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Segon ridícul d’ERC amb el blindatge

La ‘fèrria’ defensa del català al cine ja va ser cavall de batalla fa poc més de 10 anys, a finals del segon tripartit, quan la cultura i la llengua eren responsabilitat dels republicans

1
Es llegeix en minuts
Segon ridícul d’ERC amb el blindatge

ACN

No tan sols Esquerra desmenteix Tarradellas, segons el qual «en política es pot fer tot menys el ridícul», sinó que segons podem anar comprovant, en política es pot fer el ridícul, ni que sigui dues vegades un idèntic ridícul, amb total impunitat. En efecte, la ‘fèrria’ defensa del català al cinema ja va ser cavall de batalla fa poc més de 10 anys, a les acaballes del segon tripartit, quan la cultura i la llengua eren responsabilitat dels republicans. El rebombori mediàtic va ser tremendíssim. La polèmica, potser més abrandada. Les expectatives, estratosfèriques.

La Ciutadella aprovava, i per àmplia majoria malgrat els escarafalls de les ‘majors’, unes quotes mirífiques. El 50% de la producció doblada al català o subtitulada. Campanes al vol. La normalització arribava per fi als cines. Doncs com tots vostès saben, i encara que no se n’alegrin gens ni mica, mai s’ha arribat a complir ni la centèsima part de la centèsima part, entre altres raons perquè la pròpia Generalitat es va abstenir de desenvolupar la llei amb la reglamentació corresponent, i es va retirar perquè un prudent Artur Mas va desistir d’enfrontar-se als gegants amb una llança de canya esquerdada. No sense un Estat. Missió impossible fins i tot des d’un Estat petit o ni que fos mitjanet. Les lleis que aquí regeixen són les del mercat. Qui no paga no mana.

Notícies relacionades

Poc després de penjar-se aquella tan vistosa medalla de llautó, ERC va acompanyar el PSC en la portentosa rebolcada electoral que va posar fi als tripartits, sense que la tan aferrissada i contundent com inútil defensa del català exercís de pal·liatiu. De semblant manera, l’esforçada carrera de Gabriel Rufián per portar l’aigua de les plataformes al molí del català pateix, com s’ha vist abans i tot del que convenia, del petit problema que el mitjà de transport és una cistella. Cistella que abans de sortir del contenidor del Congrés ja ha perdut més de la meitat del seu preciós líquid. I tot que el perdrà sense que el ridícul d’ERC afecti les urnes. Ni per bé. Ni per mal.