Pros i contres Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Els llums de Nadal i la pobresa energètica
Fan alhora evident el miratge en què vivim, allà on els nens canten i els joves protesten
Mentre s’encenen els llums de Nadal d’un enorme arbre que podria ser un avet, però que, de fet, és una estructura metàl·lica en forma d’arbre amb tot de bombetes incorporades, mentre es fa la festa que inaugura la il·luminació de la ciutat, uns joves activistes de Rebel·lió o Extinció pugen per les irreals branques de l’arbre fictici i, a la manera d’un Greenpeace casolà, despleguen una pancarta que diu: «Reduïm el consum, millorem la vida». Sota l’arbre, els nens d’una coral canten nadales. Al cap d’uns dies, l’estructura il·luminada encara hi és (hi serà totes aquestes setmanes) i també hi ha el cartell, que roman com un crit d’alerta per a tots els curiosos que contemplen la decoració i es fan fotos.
El problema dels llums de Nadal no és la despesa (que hi és i és, en alguns casos, desmesurada) sinó l’ostentació. Forma part de la pròpia essència d’aquest invent que genera, al mateix temps, entusiasme i angoixa, l’esperit de la llum i el delit del consum. Hi són per ser vistes, per mostrar-se. I és justament per això, quan la pobresa avança com una ombra tenebrosa, que, quan resplendeixen i desentenebren, fan alhora evident el miratge on vivim, allà on els nens canten i els joves protesten.
Entretots
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
