ÈXITS DEL PASSAT
Bartomeu fa plorar Laporta
Escriuré una barbaritat, però com que soc ‘l’heretge’ (gairebé) m’ho puc permetre. Hauria estat bé, molt bé, hauria significat un gest net, digne, senyorial, d’educació, reconeixement i hauria augmentat (perdó, recuperat) la credibilitat de la ‘nova era’, que algú, qui fos, sens dubte no l’assessor Enric Masip, que només va anar a París a lluir figura (alt i corpulent és, sens dubte) i alimentar les xarxes socials comptant que era allà, quan tothom sap que és un dels habitants del camarot, hagués reconegut que tanta felicitat, llàgrimes, imatge i triomfs els hi devien (en part) a la junta sense nord de Josep María Bartomeu, que alguna cosa va fer bé.
No dic, no, que haguessin utilitzat el Théâtre du Châtelet a la manera que van utilitzar l’Auditorium 1899 del Camp Nou per denunciar «la nefasta i improvisada gestió» de Bartomeu i haguessin donant les gràcies, qui fos, per estar recollint els èxits en els quals ells, des de Joan Laporta a Enric Masip, no han tingut res a veure. No dic tant.
N’hi ha prou que algú, repeteixo, el senyor dels números, que veurà augmentats els ingressos després de quedar reforçada la imatge del club, algú de la secretària tècnica, que podrà treure pit amb tants guardons i fins i tot el president en persona Laporta, hagués dit «aquesta nit màgica també la devem als anteriors mandataris».
¿Qui és Oshoala?
Però no va ocórrer, com tampoc es va fer l’abraçada entre Laporta i Leo Messi, cosa que demostra el que tothom va intuir des de l’inici: que en la sortida del set vegades Pilota d’Or hi va haver truc. I mai ho sabrem, perquè Leo vol tornar. I és que aquest 75% del setè or és també del Barça, fruit d’aquell burofax que Bartomeu va llençar a les escombraries i, qui sap, potser encara se’n penedeix. Com seu és el fitxatge i el debut de Pedri, de la mà de l’acomiadat Ronald Koeman. I ja no diguem el triomf, el triplet, de l’equip femení, del qual Laporta ho ignorava tot, tot, fins i tot que Asisat Oshoala, Andrea Pereira i Leila Ouahabi eren jugadors del Barça quan TV-3, en campanya, li va preguntar quina d’elles fitxaria.
És evident que Laporta s’ha trobat un club trasbalsat i endeutat fins a les celles. És evident que s’ha hagut de posar en mans dels avaladors, tipus José Elías o Eduard Romeu, que quan surten a la ràdio parlen com si el club fos seu, però no és menys cert que la gala de dilluns, l’eufòria (justificadíssima) i les llàgrimes (reconegudes) les deuen als anteriors gestions.
De la mateixa manera, no ens enganyem, que el projecte esportiu que està en marxa en el Camp Nou és el projecte que liderava Víctor Font. I d’aquesta manera tan maca i feliç, sense perdre mai el somriure, surfeja Laporta per les aigües turbulentes del barcelonisme. Mentre Masip ho explica al seu mòbil.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
