Pros i contres Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
El relat del doble fracàs de la immersió lingüística
Manifestació de les escoles catalanes en defensa del sistema d’immersió, dilluns a Barcelona. /
La història recent de les reclamacions, les sentències i els recursos contra la immersió lingüística és el relat d’un doble fracàs. Per un costat, cada vegada que es produeix un atac (perquè són atacs, es miri com es miri: des de les intrusions dels tribunals a les lleis decididament combatives, com la LOMCE), parlem de la necessitat de blindar la presència del català com a llengua vehicular. O bé ens hem sentit indefensos davant el setge o bé hem confiat en la benevolència de legislacions menys agressives, com la llei Celaá, o com passa ara, en les garanties que el govern espanyol de torn no intervindrà, com ha assegurat Gonzàlez-Cambray. Es blinda (un barco, una caixa forta, un sistema d’aprenentatge) quan encara no hi ha abordatges, robatoris o atacs. No pas durant la conflagració. És tard.
Per un altre costat, la constatació reiterada del fracàs de l’Estat espanyol en la seva definició plurinacional. No ho volen ser, nació de nacions, perquè saben que no ho són. I aquí, en el model d’immersió, ja no podem parlar de cohesió social o d’igualtat d’oportunitats. És trist reconèixer-ho: ja no es tracta d’una lluita per una societat més equilibrada; és un combat per la supervivència d’una cultura.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
