La Covid per Nadal

Si som positius, el segle XXI transita en el marc d’un principi de legalitat que defensa els drets individuals. Però aquesta norma pot anar en contra i convertir-se en egoista. Ningú em concedeix la llibertat individual d’incendiar la meva casa si visc en una comunitat de veïns. L’edifici podria acabar en flames. I si fos una finca aïllada, el bosc o el camp estarien en perill. La llibertat com a ésser humà té uns límits comunitaris.

Els dubtes davant les vacunes ens fan reflexionar sobre aquests temes. Mentre els plantejaments són teòrics, tot és paraula. Quan es converteixen en temes concrets, quotidians, reals, la solució es complica i s’emmarca en le fet que la teva llibertat no limiti la meva.

¿Té sentit un dinar de Nadal amb familiars vacunats i d’altres no? ¿Estem abocats, per això, a discussions entre parents? Si l’índex de vacunació a Espanya està en el 79,1%, ¿significa que almenys 2 de cada 10 dels asseguts a la taula hauran decidit no vacunar-se?

Perquè una cosa està clara: qui no es vacuna vol explicar-ho. I defensar en públic la seva llibertat. Hi milita, tot i que l’avi o la cosina visitin l’uci uns dies després de la trobada. O no.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Aquí compta el contracte social que va desenvolupar el contradictori Rousseau com una forma de convivència. Drets, a canvi de limitar certes llibertats atorgades per la naturalesa. La nostra contemporaneïtat ens ha donat eines per entendre-ho i construir una barreja de tot. La meva llibertat individual al servei de la comunitat. No sona malament.

I així, si el 80% de la meva societat s’ha vacunat i no sembla contagiada i segueix viva, pot ser que valgui la pena vacunar-se per cantar fum, fum, fum, amb l’àvia. Però és només una idea. Millor que posar en risc un altre o quedar-se a casa sol.