Els pressupostos són un microclima

1

Es llegeix en minuts

Per què confiar en El Periódico

22 de de novembre del 2021. 15:10

0 Comentaris

EFE / ENRIC FONTCUBERTA

Jéssica Albiach ha dit que els pressupostos “no van d’independència”, sinó que “van de Catalunya i de fer més fàcil la vida als catalans”. Deixant de banda una qüestió gramatical (aquest espuri “anar + de + nom) Albiach té raó i alhora està equivocada. Els pressupostos van de campi qui pugui i van d’enormes quantitats de lletra petita que defineixen una determinada política, sí, però alhora van de papers flexibles que conserven en el seu interior l’essència última, més enllà de les ideologies: ser aprovats. Els pressupostos neixen perquè s’aprovin. Si no, el reflux de l’onada que provoca el seu enfonsament és de tal magnitud que la cosa, després, sí que va d’independència o de digues-li com vulguis, perquè els pressupostos són també un microclima en l’interior del qual es generen tempestes tropicals. Van de tot això que diu Albiach i van de tot el contrari. Un cop vist el pacte amb els Comuns no em sembla apreciar-hi un pas enrere en la lluita nacional ni un pas decisiu a favor de la lluita de classes. Una altra cosa és com s’esqueixarà (o no) la fràgil tela que abriga el Govern, si els fils de la costura cediran, si l’esquinçament de les vestidures serà una pantomima o una tragèdia.