Pressupostos de la Generalitat Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
L’escorpí i les granotes
Pere Aragonès faria bé de recordar que cap president ha sortit indemne de la seva dependència de la CUP
Malgrat que s’ha repetit moltes vegades que el procés ha mort, la voluntat del govern de la Generalitat de continuar negociant els pressupostos amb la CUP, un partit molt minoritari i amb unes posicions polítiques molt allunyades de les de la majoria dels catalans, juntament amb la seva negativa a asseure’s a dialogar al respecte amb altres partits com el PSC i els comuns, que s’hi han ofert, és molt il·lustratiu de les dificultats que tenen els dirigents independentistes per allunyar-se del marc mental processista que ha dominat en els últims anys. Aquest que falsament afirma que la majoria independentista té uns interessos compartits dels quals es dedueix una estratègia conjunta i als quals cal subordinar-ho tot i que tenen com a conseqüència que qualsevol intent d’acord que escapi a aquesta lògica sigui considerat com una traïció utilitzada com a arma llancívola.
Només així s’entén que un govern, i més encara en una situació de crisi com l’actual, que aconsella teixir grans consensos, renunciï com si res a la possibilitat d’aprovar uns pressupostos que podrien comptar amb l’aval d’una amplíssima majoria del Parlament i representar molts catalans i que prefereixi continuar subordinant-se a un petit partit amb qui, a la pràctica, té molt poc en comú, tant en les formes com en el fons. Sembla que no s’hagi après res sobre els immensos costos que ha implicat subordinar-se a la CUP i que s’hagi oblidat que van ser ells els que van enviar Artur Mas a la paperera de la història i que, després de fer fracassar els pressupostos d’Oriol Junqueras, van forçar la moció de confiança que Carles Puigdemont va superar gràcies al compromís no previst al full de ruta de Junts pel Sí de celebrar un referèndum unilateral i que va culminar amb la fugida de mig govern i l’empresonament de la resta. Pere Aragonès faria bé de recordar que cap president ha sortit indemne de la seva dependència de la CUP. I que la CUP sempre en surt il·lesa. És el seu caràcter. No insisteixin més.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
