La moda de la moda

Ho hem vist tota la vida: quan els productors de Hollywood troben una idea que els dona diners, l’exploten fins a esgotar-la. Penso en les pel·lícules de catàstrofes, viatges espacials o invasions de marcians, atracaments espectaculars, mafiosos italians i banquers en plena crisi financera... I superherois, sempre superherois. Amb les plataformes digitals, aquesta moda s’ha multiplicat. Ara tot va més de pressa i sovint sabem que la moda ja cansa quan s’estrena un film que sembla una paròdia involuntària del gènere. Sospito que és el que passarà aviat amb un d’aquests fenòmens: els films i sèries sobre el món de l’alta costura i els seus dissenyadors estrella. L’altre dia al cinema vaig veure el tràiler de ‘La casa Gucci’, de Ridley Scott, que s’estrena divendres que ve, i em va fer aquesta imressió. Tot indica que és una història d’herències i venjances familiars en escenaris glamurosos, amb actors de renom, però veure Lady Gaga, Al Pacino i Adam Driver vestits de luxe i parlant en anglès amb un accent italià exagerat, em va recordar a l’atmosfera histriònica d’un ‘show’ dels Muppets.

Notícies relacionades

Una ensopegada fiscal

Una llei pels drets de les persones sense llar

Potser és injust perquè em baso en el tràiler i no dubto que les intrigues de la casa Gucci tenen interès, però la sensació era de ‘déjà-vu’. Diria que un primer senyal va ser el ‘biopic’ sobre Yves Saint Laurent, després va venir ‘El hilo invisible’, l’esplèndida pel·lícula de Paul Thomas Anderson, en què Daniel Day-Lewis interpretava un dissenyador fictici, però amb punts de contacte amb Balenciaga. ‘El asesinato de Gianni Versace’ recollia la vida i l’estètica exagerada del modista fins que el van matar, i amb Penélope Cruz fent una Donatella temible. ‘Halston’, la sèrie de Netflix sobre el dissenyador que es va vendre al ‘prêt-à-porter’, treia partit de la versatilitat d’Ewan McGregor. A més a més, hi ha documentals força recents sobre Ralph Lauren, Alexander McQueen i Vivienne Westwood. Ara ‘La casa Gucci’ s’afegeix a la llista, alhora que explota una altra d’aquestes modes recurrents: la fascinació morbosa per la vida miserable dels milionaris i els seus conflictes familiars. Un món molt real però que sovint sembla més fantasiós que els superherois de la Marvel.