Casado i la glòria efímera

No en tenia prou Casado amb la guerra oberta amb Isabel Díaz Ayuso, la que ha llançat per impedir que la lideressa madrilenya reforci el seu poder, acumulant la presidència de la comunitat autònoma i l’orgànica –com la resta dels seus col·legues autonòmics, per cert– i ha aparegut, resolta a l’escenari, Cayetana Álvarez de Toledo amb el seu demolidor llibre, en el qual revela vergonyes internes i dedica desacomplexats qualificatius als seus companys de partit. Començant pel mateix president del PP, a qui titlla de líder «arlequí». Així que dirigents i diputats populars estan que treuen foc pels queixals amb l’exportaveu parlamentària i Casado meditant què fer, a més de convidar-la a anar-se’n, això sí, per persona interposada.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

Coincideix, a més, que Ayuso ha sortit en defensa d’Álvarez de Toledo i viceversa, perquè no hi ha res que uneixi més que sentir-se atacades pels poderosos comandaments testosterònics, una descripció que la diputada per Barcelona ha dedicat al secretari general del partit, Teodoro García Egea, a qui la presidenta madrilenya té bloquejat al seu WhatsApp. ¿Les veuran també a elles a Génova com a participants en un aquelarre (és a dir, com a bruixes) o això els ho dediquen només a les dones de l’esquerra?

Assetjat per l’extrema dreta de Vox, que lluny de flaquejar es consolida, i embolicat en baralles internes, el PP transmet una imatge molt allunyada de la d’un partit unit i fort com va proclamar el seu líder fa menys de set setmanes. Es veu, una vegada més, que la glòria és efímera, tot i que encara falta temps per esbrinar-ho electoralment.