El campus universitari de les arts de Can Ricart

Som un país que estima la seva cultura en el sentit més ampli; som un país que estima les arts en el seu més ampli sentit, des de l'òpera fins al circ passant per l'escenografia. El teatre, la música, l'escultura, la pintura, etc. formen part d'aquells aspectes de la nostra cultura que ens agrada i ens exigim potenciar. I malgrat això, i de manera absolutament sorprenent, no tenim cap gran centre de recerca, innovació, i transferència de les arts, tot i pensar que és una peça clau de la nostra raó de ser. La universitat i en especial la Universitat de Barcelona està implicada en la realitat social i cultural del país i evidentment no pot viure aïllada de la necessitat de protecció, investigació i difusió de la cultura, de les arts. Per això creem el campus universitari de les arts Can Ricart.

Parlarem diverses vegades de Can Ricart, no en la seva versió llarga com el títol d'aquest article. En la seva versió curta, simplement Can Ricart. I en sentirem a parlar, ja que moltes institucions apostem i treballem perquè esdevingui el campus Universitari més important al sud d'Europa dedicat a les Arts. Tan simple com això i a la vegada tan rellevant.

Can Ricart ocupa un espai semblant a unes quatre illes de l'Eixample de Barcelona. Per situar-lo geogràficament, es troba proper a l'eix del carrer Pere IV de Barcelona i era un dels punts vitals de la Barcelona industrial, on hi havia una sèrie de fàbriques emblemàtiques de la ciutat com ara l'Escocesa, que fou la referència dels productes químics pel tèxtil. Els edificis estan infrautilitzats i en una clara situació de deteriorament, que no correspon a la seva història ni a les necessitats d'un veïnat com el de Poble Nou.

Fa uns anys, l'Ajuntament de Barcelona i la Universitat de Barcelona van acordar convertir aquest espai en el Campus de les Arts. Aquesta iniciativa s'ha vist interrompuda per diversos factors entre els quals cal destacar: la crisi econòmica accentuada per la pandèmia, els treballs de base arqueològica que obliguen a anar a pas lent i segur i també, cal reconèixer-ho, per una excessiva lentitud en els treballs del projecte.

Ara iniciem una altra fase i comença a caminar tant el projecte com el compromís de les institucions. El Campus de les Arts de Can Ricart ha fet el primer gran pas: Totes les institucions implicades, tant les polítiques com les acadèmiques, han signat l'acord per començar a caminar. L'Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona, i les Conselleries de Cultura, Educació i Recerca i Universitats, a més de les vint-i-tres institucions acadèmiques que disposen d'oferta formativa i de recerca en l'àmbit de les arts, ens comprometen a portar aquest projecte endavant. Efectivament, vint-i-tres institucions dedicades totalment o parcialment a l'ensenyament de les arts (música, teatre, dansa, pintura, escultura, disseny, arquitectura, etc.) i, sense que hi falti cap, ens hem coordinat per posar el millor de nosaltres perquè Barcelona sigui un punt de referència inevitable quan es parli d'activitats culturals vinculades amb el coneixement i la ciència.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

Altres ciutats i universitats ho han fet abans i ja fa temps que Barcelona i Catalunya haurien d'haver fet aquest pas endavant. Antecedents com els Art Campus de Montpellier o el de la McGill University al Canadà, són importants exemples a seguir i analitzar per poder aprendre i millorar les seves experiències. El nostre projecte començarà amb el concurs de propostes arquitectòniques per disposar d'un punt de partida, ja que tant talent acumulat en matèria artística disponible farà valdre un espai tan emblemàtic que, per ara, està massa oblidat.

Donar forma a Can Ricart ha estat una tasca feixuga, complicada, sovint desoladora i massa centrada a buscar un finançament sense tenir clar quin serà l'objectiu i com es desenvoluparà. Aquest pas, aquesta signatura, han posat la primera pedra sòlida al futur campus, un espai necessari, imprescindible. Inqüestionable i d'obligatori suport per al país. Perquè, al cap i a la fi, un país que s'estima és un país que estima i estimula la cultura. Can Ricart serà una aposta ferma i compartida en aquesta direcció. Que aquesta primera passa sigui la primera de moltes.