Males maneres Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
L’auge de la mala educació
Em refugio en el Nobel d’Economia Daniel Kahneman, quan admet que «el mal humor pot portar beneficis», perquè la bona educació ens fa més crèduls i sensibles a la informació porqueria
Soc la persona més maleducada que conec, o soc la persona maleducada que més conec. Per no pecar de fanfarroneria inversa, utilitzo la mala educació com a escut, l’armadura de l’eriçó. Em refugio en el Nobel d’Economia Daniel Kahneman, quan admet que «el mal humor pot portar beneficis», perquè la bona educació ens fa més crèduls i sensibles a la informació porqueria. Funciono, a més, com un excel·lent baròmetre de l’estat de la qüestió. Si al cap del dia he topat amb un exemple esporàdic de grolleria, es compleixen les lleis estadístiques donat el meu baix índex de contagi humà. No obstant, ara mateix em veig desbordat contínuament pels maleducats. Superen els meus barems, m’avancen persones que eren un exemple de probitat. Estic segur que és una percepció compartida, no per certa sinó perquè és fàcil posar-se d’acord que alguna cosa empitjora.
Donat que el coronavirus és la mesura de totes les coses, la pandèmia de mala educació en paral·lel s’ha d’atribuir a les seqüeles del confinament, a l’esgarip a la sortida de la caverna. Els clients protesten en més proporció, els venedors són cada vegada més desconsiderats i repliquen amb acarnissament. El planeta pot sobreviure a la inflació galopant, al desproveïment de kiwis o a la guerra mundial que ara mateix novel·la Ken Follett, però difícilment es recuperarà de l’imperi de les pèssimes maneres.
No puc demostrar-ho però, enmig de la redacció d’aquest article personalitzat, ensopego amb saberuts informes de la revista ‘Time’ i el diari ‘The Washington Post’ sota l’epígraf ‘L’epidèmia de mala educació’. Les tendències globals sorgeixen sempre d’una pulsió individual, els éssers humans ens igualem en sensacions en el mateix moment en què hem decidit renyir amb qualsevol persona que es posi al nostre abast. És un desajust car, que corroeix el funcionament íntim de la societat i consumeix energia. És procedent contractar un exèrcit de pacificadors o dulcificadors urbans, per restaurar la urbanitat.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
