Context Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Lukaixenko i Morawiecki guanyen
La construcció de més tanques a les fronteres no només no resol la crisi humanitària, tampoc les tensions amb Bielorússia i Rússia i a més debilitarà la UE internament
Europa viu una nova crisi humanitària a les seves fronteres. Interessos geopolítics, crear el caos o generar inestabilitat en els veïns a través de la utilització de les persones migrants s’han convertit en una cosa que no resulta aliena. De fet, durant l’últim any i mig ja s’han viscut crisis similars. El març del 2020 va ocórrer a la frontera entre Turquia i Grècia, el maig del 2021 a la frontera que separa Ceuta del Marroc. Ara li ha tocat el torn a la frontera oriental de la UE, una frontera sobre la qual de manera constant plana algun tipus d’amenaça, real o percebuda, provocada per la pròxima Rússia i convenientment aprofitada per a les seves finalitats polítiques pels governs concernits. Aquests casos tenen una sèrie de característiques que els igualen. Els tres, Turquia, el Marroc i Bielorússia, formen part del veïnat europeu, cap d’ells pot ser considerat una democràcia i tots ells tenen objectius polítics que posen en perill la UE. Ara també els uneix la capacitat per mobilitzar ingents quantitats de persones a les fronteres concernides a fi d’aconseguir un objectiu geopolític que afavoreixi els seus interessos.
I tot això és possible gràcies al model de política migratòria europea en vigor i que se sosté sobre la construcció del migrant com a amenaça de seguretat per a les societats d’acollida. Així per evitar que accedeixi a les societats esmentades són imprescindibles la militarització de la frontera i l’externalització de la gestió a països tercers. És a dir, una política que advoca per la construcció d’una Europa fortalesa i que renuncia a gestionar els fluxos migratoris sobre la base del respecte als drets fonamentals. Aquest tipus d’aproximació converteix Europa en extremadament vulnerable a potencials xantatges d’autòcrates veïns, a més de no resoldre la qüestió dels fluxos migratoris.
I no obstant, la resposta que s’ofereix de manera recurrent és la de mes securització, una resposta que a més de no resoldre crisis complexes es plega al discurs més nativista i excloent. La construcció de més tanques i el desplegament de tropes de l’OTAN a les fronteres no només no resol la crisi humanitària, tampoc resoldrà les tensions amb Bielorússia i Rússia, més aviat al contrari. Però és que, a més, també reforçarà aquells governs i forces polítiques, com el partit Llei i Justícia, al si de la UE, i que sempre han fet bandera d’aquest tipus d’actuacions davant el fenomen migratori. El suport europeu a aquest tipus d’actuacions no només no farà a la UE més forta sinó que la debilitarà en l’àmbit exterior, ja que estarà donant la raó a l’estratègia de l’agressor, bé cedint al xantatge, premiant-lo a través de la recepció de més fons no fiscalitzables, bé fent exactament el que l’altre buscava, augmentar la tensió. Però també la debilitarà internament, ja que donarà força als arguments que qüestionen el sistema de valors sobre el qual s’ha construït el projecte europeu. Una resposta securitzada, per tant, farà més forts els Lukaixenko i Morawiecki de torn.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
