Pros i contres Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

L’evidència del que és vulnerable i la dignitat de la persona

Amb lentitud, amb la dignitat intacta i amb passos inestables, els actors de ‘Gardenia’ executen una coreografia que és grafia de la decrepitud i, alhora, de l’alegria de viure

L’equip artístic de ’Gardenia’, en una imatge promocional. / luk monsaert

L'any 2010, Alain Platel, un dels més brillants creadors teatrals europeus, va estrenar ‘Gardenia’, un espectacle difícil de definir, barreja de musical i d'elegia d'un món que s’acabava. Basat en els darrers dies de la mítica Bodega Bohemia, un elenc de personatges transsexuals, es vesteixen i desvesteixen, passen d’home a dona, tornen a ser homes i ballen amb precisió i parsimònia, fins a l’esclat d’un final apoteòsic i alhora tristíssim. Aquella ‘Gardenia’ era un cant a la diversitat i un elogi respectuós i tendre, reivindicatiu, d’una manera de ser. I també era (ja ho era aleshores) un retrat de la decadència dels cossos, de la fragilitat dels éssers humans.

Deu anys després, Platel, l’actriu Vanessa van Durme i tota la ‘troupe’ del cabaret han tornat a muntar l’espectacle, estrenat a Temporada Alta. Eren grans, però ara ja són gairebé ancians que ofereixen la seva vulnerabilitat a un públic que l’assumeix com a pròpia. Amb lentitud, amb la dignitat intacta i amb passes inestables, executen una coreografia que és grafia de la decrepitud i, alhora, de l’alegria de viure. Potser el que ens passa a tots: la consciència del temps que s'escola i de l’espectacle, que ha de continuar.

Temes:

Teatre

Inicia sessió 0 Comentaris