Pros i contres Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Reparació de la pederàstia
La decisió de la jerarquia eclesiàstica francesa (després d’anys de tancar els ulls) contrasta amb la negativa de la Conferència Episcopal Espanyola a investigar a fons el tema
L’Església francesa vendrà part del seu patrimoni per reparar i indemnitzar les víctimes d’abusos sexuals comesos al si de la institució. La decisió s’ha pres davant les conclusions demolidores de l’Informe Sauvé. Després de dos anys i mig d’investigacions, l’estudi ha conclòs que, entre 1950 i 2020, un mínim de 216.000 menors van ser víctimes d’agressions sexuals per part de religiosos. La reparació inclourà aquells delictes que hagin prescrit legalment. La decisió de la jerarquia eclesiàstica francesa (després d’anys de tancar els ulls) contrasta amb la negativa de la Conferència Episcopal Espanyola a investigar a fons el tema.
La reparació de les víctimes de pederàstia és una qüestió de justícia. Individual, però també col·lectiva. Durant dècades, i encara avui, la pederàstia és un crim que es relata en murmuris, quan no en silenci. Cal recordar que gairebé la meitat dels abusos sexuals contra menors són comesos per un familiar. L’Església no només té un compte moral amb les seves víctimes, també té un deute amb la resta de la societat. Si s’arroga el paper de guia moral, també ha de respondre quan es converteix en exemple del mal.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
