Pros i contres Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

La petita llum

Aquesta ferida lluminosa que acabarà de convertir la Sagrada Família en una refulgent mona de Pasqua, ara llampurnejant sense parar, no sé si es correspon als dibuixos originals de Gaudí, però sí a les seves ambicions grandiloqüents

1
Es llegeix en minuts
La petita llum

JORDI COTRINA

Definitivament, el cardenal Omella és un home modest. Ha dit que l’estrella de dotze puntes que s’il·luminarà el dia de la Immaculada Concepció és “una petita llum que donarà esperança en moments de foscor”. Una llum “petita” que provindrà d’un estel de cristall i acer inoxidable, de 7’5 metres de diàmetre, que pesa 5’5 tones, i que, “després d’un any d’obscuritat” serà tot un punt de referència en la línia del cel de Barcelona. Ens hi haurem d’acostumar, al petit impacte visual, aperitiu del que vindrà, quan toqui, a la torre de Jesucrist, amb una creu encara més alta que irradiarà quatre feixos de llum sobre la ciutat.

Vist l’estel, aquesta ferida lluminosa que acabarà de convertir la Sagrada Família en una refulgent mona de Pasqua, ara centellejant sense descans, no sé si es correspon als dibuixos originals de Gaudí, però sí a les seves ambicions grandiloqüents. En tot cas, aquest cos que surarà ingràvid i esclatant em sembla excessiu. La llum colossal arribarà en un dia, el de la Puríssima, en què, fa temps, a les cases, s’encenien unes altres llums, a la finestra o al balcó, per celebrar la claror de l’Advent. Era un gest humil i casolà, quasi periclitat. Ara, toca la religiositat model Disney.