Crisi a la UE Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
La qüestió polonesa
En cap cas s’ha abordat l’afer amb paràmetres que analitzin la situació des d’una perspectiva que intenti donar resposta a la deriva iliberal i autocràtica que estaria prenent Polònia. I si això no es fa es podria començar a observar un efecte de contagi en altres estats membres
Quan s’aborda la crisi constitucional europea que va provocar la sentència del Tribunal Constitucional polonès del 7 d’octubre de manera gairebé immediata es pensa en sancions i condicionalitats. En rares ocasions el plantejament es realitza des d’una anàlisi més política del repte plantejat. A més, gairebé sempre l’enfocament es fa sobre la individualitat del cas, quan és imprescindible obrir el focus i observar més enllà del cas particular. A ningú se li escapa que són diversos els països que observen de manera minuciosa les reaccions de tots els actors involucrats. És cert que, des d’un punt de vista tècnic, és important conèixer les eines de les quals disposa la Comissió Europea per donar una resposta a aquest tipus de crisi. Però no és menys cert que en la majoria de les ocasions és imprescindible prendre decisions polítiques que activin els mecanismes legals i jurídics que permetin desbloquejar la situació. Si no, és molt complicat d’entendre quina és la raó per la qual, durant l’últim Consell Europeu, no hi va haver una declaració política conjunta defensant l’arquitectura constitucional de la UE que fes posar vermlles els governs que la poguessin estar qüestionant. De fet, el tema de l’Estat de dret es va introduir d’amagatotis i amb mandra. Hi ha molta por entre els líders polítics d’obrir un debat sobre la sobirania, especialment en aquelles geografies on hi ha eleccions en dates pròximes amb l’extrema dreta atiant l’electorat –França–, o on s’està millor sense aixecar la veu per por d’un control més gran sobre el que fa cada Estat a casa seva, –Malta o Bulgària estarien en el punt de mira, per exemple–.
Tampoc hi ha hagut cap reacció legal en relació amb aquest cas i ha passat un mes des de la famosa sentència i quinze dies des de la compareixença de Moraviecki al Parlament Europeu. Ni tan sols el malestar generat a la Cambra ha fet que Von der Leyen posi en marxa algun dels mecanismes existents per pressionar Polònia. És important recordar que la presidenta va aconseguir el càrrec després d’aconseguir el recolzament d’Hongria, Polònia i altres països de l’Est, i també és rellevant assenyalar el paper que va tenir Merkel, la seva mentora, a parar els cops cap aquests dos països, cosa que ha jugat a favor de la consolidació de les xarxes clientelars i la cleptocràcia creades entorn d’Orbán i Moraviecki.
De moment, de la Comissió només han sortit discursos pomposos i solemnes. No sembla que hi hagi cap decisió presa sobre l’activació del mecanisme de condicionalitat o de congelar, no sabem durant quant temps, l’aprovació del pla de recuperació, una cosa que el Govern polonès necessita com l’aire que respira per poder reforçar encara més el seu coixí de recolzament social.
Notícies relacionadesEn cap moment s’ha abordat el cas amb paràmetres que analitzin la situació des d’una perspectiva que intenti donar resposta a la deriva iliberal i autocràtica que estaria prenent Polònia, en lloc d’intentar respondre de manera exclusivament jurídica a un plantejament que pateix d’il·legitimitat i il·legalitat des de la seva base. I si això no es fa es podria començar a observar un efecte contagi en altres estats membres. Per tant, és necessari articular una resposta ferma sobre diverses dimensions, la política, jurídica i de comunicació. La política és imprescindible per poder reafirmar la base sobre la qual es construeix el projecte europeu, la democràcia i l’Estat de dret com a elements irrenunciables. La legal, per abordar de manera normativa i aclarir dubtes en relació amb el desafiament plantejat, així com per imposar sancions a través dels mecanismes creats per complir la condicionalitat interna i mostrar que aquesta es pot aplicar i s’aplicarà. Finalment, una política de comunicació que posi la pressió en el Govern de Llei i Justícia i que desmunti els marcs discursius que alimenten el victimisme i revifen les teories de la conspiració de Brussel·les.
De nou, la implicació política de tots els actors serà essencial. No només per intentar revertir la situació a Polònia, sinó per evitar que, si no s’actua amb contundència, la infecció no pugui ser controlada a temps
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
