Pros i contres Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Cinisme insultant

El procés va mirar de dibuixar una Catalunya homogènia i falsa. Certa part de l’independentisme continua treballant per perpetuar aquesta impostura

1
Es llegeix en minuts
H_3772476.jpg

H_3772476.jpg / Job Vermeulen (ACN)

‘Llibertat, amnistia i Estatut d’autonomia’ va ser el clamor unànime de les forces antifranquistes fa 50 anys. Aquest lema breu, tres dards, va néixer a l’Assemblea de Catalunya (1971), organisme unitari d’oposició a la dictadura. El 1973, serien detinguts tots els integrants de la seva comissió permanent: 113 persones. Divendres passat, amb motiu del 50è aniversari de la seva fundació, es va celebrar un acte commemoratiu al Parlament presidit per Laura Borràs. El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, va destacar com llavors «el consens i la unitat van ser els valors bàsics». I l’apunt seria valuós si no sonés a cinisme. Borràs va vincular la resistència de llavors amb l’independentisme d’ara i l’homenatge va patir d’absències inexplicables, com la de Raimon Obiols (un dels 113), que ni tan sols va ser convidat a l’acte.  

Ja no sorprèn res, però no per això hem d’acostumar-nos-hi. El procés va mirar de dibuixar una Catalunya homogènia i falsa. Certa part de l’independentisme continua treballant per perpetuar aquesta impostura. Per decidir qui compta i qui no en el seu relat sectari. Lloar la unitat mentre es practica el menyspreu resulta, com a mínim, d’un cinisme insultant. 

Temes:

Laura Borràs