Rivalitat Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Catalunya, capital Madrid

Mentre Piqué diu que Madrid és un exemple per a Europa, l’ONU diu que Barcelona ho és per al món. Potser si ets ric Madrid ha de ser la ciutat ideal, però per anar amb bicicleta, viure en pau i en justícia, o respirar aire pur, per al món sembla que és millor Barcelona

Gerard Piqué va dir que té «enveja sana de Madrid» el dia que hi presentava la seva Copa Davis. Les declaracions no passarien de ser un agraïment comprensible a la ciutat que li permet florir els seus legítims negocis, si no fos perquè es produeixen en un clima molt concret, en què una part de les elits catalanes reneguen per terra, mar i aire de la Barcelona de Colau i sospiren per la d’Ayuso. Quan Piqué diu que «Barcelona ja no és al nivell de Madrid», sense que sabem gaire bé amb quins criteris fa l’avaluació, és perquè aquesta vaga idea es repeteix reiteradament a tots els dinars acabalats de la ciutat. Curiosament, l’‘establishment’ local desenvolupa aquesta teoria de la decadència de Barcelona en complicitat xocant amb una part de l’independentisme, del qual fugen espaordits quan s’ha de parlar de sobiranisme, però que abracen entusiasmats quan s’ha de triturar Colau. La fascinació, no s’enganyin, no és per Madrid sinó pel Madrid d’Ayuso, que és molt diferent, i va començar el mes de maig passat, quan la nova heroïna d’aquests catalans va arrasar a les eleccions contraposant la seva pretesa ‘llibertat’ al suposat comunisme de Podem. L’apropiació per part d’Ayuso del concepte de ‘llibertat’», es una de les maniobres més perverses i brillants que s’han fet en la política espanyola des que va començar el segle, però encara així sembla mentida que hagin quallat amb tant èxit a les zones altes de Catalunya metàfores tan bàsiques que semblen tretes d’un manual escolar de la postguerra.

Però mentre des de la nostra província se celebra l’alliberament de Madrid, com si aquí anéssim amb grillets pel carrer, Barcelona no para de rebre reconeixements internacionals a la seva gestió de la mobilitat i el medi ambient durant la pandèmia. Ja que a alguns els agrada comparar, mentre Colau era convidada a la cimera de Glasgow acompanyada públicament per l’alcalde de Londres i l’ONU celebrava aquesta setmana els eixos verds de Barcelona «com un exemple a seguir» (en al·lusió a les ‘superilles’, mediàticament injuriades però ocupades i celebrades amb normalitat pels ciutadans), res se sap de què fa Madrid pel planeta, una ciutat que no és precisament famosa per la seva lluita en contra de la contaminació. I si continuem comparant, mentre que a Barcelona s’ha desenvolupat un pla per fer més nets i segurs els voltants de les escoles, a Madrid va morir fa pocs dies una nena de sis anys a les portes d’una escola atropellada per un cotxe, entre altres factors perquè no hi ha cap pla per aïllar els escolars dels cotxes. No obstant, el relat de les elits ja està escrit i mentre un atropellament a Madrid és casualitat, un paper per terra a Barcelona és estructural: així volen alguns escriure la història. No importa que aquest Madrid enyorat sigui el del PP que ha devastat la seva pròpia sanitat pública, es mor per baixar els impostos als més rics i hagi batut tots els rècords en les olimpíades de la corrupció. Perquè, quines coses, mentre Piqué diu que Madrid és un exemple per a Europa, l’ONU diu que Barcelona ho és per al món. Potser si ets ric Madrid ha de ser la ciutat ideal, però per anar amb bicicleta, viure en pau i en justícia, o respirar aire pur, per al món sembla que és millor Barcelona. Compte amb les comparacions, perquè potser no estem tan malament, i alguns simplement ens ho volen fer creure. Són els que tenen Madrid com la nova capital emocional de Catalunya.

Temes:

Madrid Gerard Piqué

Inicia sessió 0 Comentaris