Temps esquerps i climes més clements

1

Es llegeix en minuts

Per què confiar en El Periódico

08 de novembre del 2021. 18:34

0 Comentaris

La història de l’Assemblea de Catalunya, 50 anys després, s’escriu amb els testimonis de la cita clandestina, amb els dels 113 que després van ser empresonats, i amb la reconstrucció d’aquell acte simbòlic, adàmic, impulsor de la democràcia. S’escriu també amb polèmica, la de les comparacions entre aquest fet i les ressonàncies que aquelles reivindicacions tenen en el nostre present. La commemoració al Parlament de Catalunya ha sigut un episodi més del desgavell de barrejar èpoques, circumstàncies i objectius polítics. Amb tot el dret del món, Raimon Obiols es va queixar de no haver sigut convidat. Les explicacions de Laura Borràs en relació amb aquest oblit (i d’altres més) han sigut «evasives i evanescents», com ha dit el mateix Obiols. Argumentar que va ser un acte pensat per un «col·lectiu autoorganitzat» i que (¡broma de mal gust!) no hi havia llista dels represaliats perquè «la repressió del moment dificultava la seva difusió», són excuses de mal pagador. Un error logístic que em temo que amaga una deliberada tergiversació històrica. Em quedo amb les últimes paraules d’Obiols en resposta a Borràs: «Tant de bo aquest temps esquerp obri pas a un clima més clement».