Pros i contres Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
La força suficient
Un aplaudiment sincer per a tots els esforçats que creuen en un projecte que no deixa de ser una plataforma per la major glòria de l’expresident Puigdemont
Carles Puigdemont en el Encuentro Internacional de Adifolk, /
Estic molt impressionat de les mostres d’eufòria dels responsables del Consell per la República després de les eleccions a l’Assemblea de Representants. Recordem que hi han participat 22.584 persones, que han escollit el que hauria de ser una mena de Parlament paral·lel, una de les branques d’aquest moviment (¿com n'hauríem de dir? ¿invent? ¿entelèquia?), que és «un instrument per acabar entre tots el que vam començar l’1 d’octubre».
No penso ridiculitzar l’ús de la tecnologia, com ha advertit Carles Puigdemont que podia passar, i em sembla encomiable que tanta gent dediqui part del seu temps «a fer entrar la democràcia a la butxaca de la gent a través dels telèfons intel·ligents». Això no. Ho repeteixo: un aplaudiment sincer per a tots els esforçats que creuen en un projecte que no deixa de ser una plataforma a major glòria de l’expresident. Ara, d’aquí a pensar que, després de la «legitimitat adquirida» el 2017, aquestes eleccions són «un pas importantíssim», com ha dit Toni Comín, hi ha un tros. «Ens faltava acumular la força suficient perquè el mandat es fes efectiu». ¿De debò que ho diuen seriosament? ¡Vint-i-dos mil persones! ¿De debò que no viuen en els llimbs dels somnis humits?
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
