Reforma pendent Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Finançament autonòmic

Des que es va aprovar el finançament actual el 2009, les comunitats divergeixen en opinions i comencen a agrupar-se més per interessos comuns que per afinitats de partit

1
Es llegeix en minuts
Finançament autonòmic

EFE / RAÚL CARO

En unes setmanes, amb set anys de retard, s’iniciarà el procés de revisió del sistema de finançament autonòmic que va vèncer el 2014. Des que es va aprovar el 2009 sota el Govern Rodriguez Zapatero, han canviat molt les circumstàncies de les nostres autonomies. En concret es perceben dues dinàmiques que poden resultar d’una especial rellevància davant aquest imminent procés de reforma.

Notícies relacionades

Així, d’una banda, les comunitats, després de dècades d’exercici d’unes competències molt pròximes al ciutadà, s’han convertit en subjecte polític amb vida pròpia al marge de les directrius del partit que sustenta el respectiu govern autonòmic. I de l’altra, com a conseqüència de l’anterior, les comunitats divergeixen en les seves opinions i comencen a agrupar-se més per interessos comuns que per afinitats de partit. Així, per exemple, algunes en les quals governa el PP critiquen l’excessiva centralització de l’aparell de l’Estat a Madrid, mentre que no totes les que governa el PSOE coincideixen amb les consideracions del president valencià, Ximo Puig. Així les coses, les negociacions guanyen complexitat i interès, ja que, més enllà de la posició dels dos grans partits, qualsevol acord estable haurà de recollir les diverses sensibilitats dels governs autonòmics.

En aquest context, resulta encara més sorprenent la renúncia del president de la Generalitat a participar i influir en el debat, ja que s’obre l’oportunitat de definir un model convenient per als interessos catalans. Que ens hàgim habituat a aquesta dinàmica d’insolències no treu importància a una actitud que és contraproduent per als ciutadans de Catalunya. Per arribar a un model suficient i estable no val amb limitar-se a la pressió sobre el Govern de Pedro Sánchez, que necessita els escons independentistes al Congrés. Actualment es requereix proximitat i complicitats. Que no és gens fàcil, però és la tasca dels líders polítics.