Conflicte entre poders Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

El legislatiu se sotmet al judicial

La sobirania popular, aquella perversió afrancesada, queda esclafada entre el poder executor i el perjudicial

1
Es llegeix en minuts
El legislatiu se sotmet al judicial

Es discuteix si els jutges han de nomenar els jutges, com si no ho fessin ja. Ni es planteja que els ciutadans nomenin els jutges. O que els ciutadans substitueixin els jutges, ja que cap adult en el seu seny imputaria Tezanos per malversació, confondria el plaer sexual amb el dolor d’una violació o castigaria amb anys de presó qui digués ‘lladre’ a Joan Carles I. Per consolar-se, la plebs encara nomena els parlamentaris, la seva única prerrogativa abans que Meritxell Batet sotmetés també el poder legislatiu al judicial, en aplicació de la llei de la por insuperable.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

La segona amenaça del Suprem a Batet, emesa per un Marchena molt inferior en càrrec a la presidenta del segon poder de l’Estat, demostra que un escrit burocràtic també pot ser masclista. Destil·lava un aire burleta i va funcionar, perquè la socialista es va veure encarnada en Carme Forcadell. No és un deliri. José Antonio Martín Pallín va ser magistrat del Suprem i predica la teoria de la «inelegibilitat sobrevinguda», artifici concebut contra els polítics catalans i aplicat ara amb ferocitat a un ningú de Podem que passava per allà.

Notícies relacionades

El Suprem neteja de brutícia l’estàtua de Joan Carles I i recorda al poble que aquests no són els seus poders. S’anul·la el vot dels qui van recolzar un diputat condemnat a mes i mig de presó, amb una indemnització de 50 euros per a l’agredit. L’agreujant indubtable de les rastes no acaba de justificar la desproporció. És clar que si Jordi Cuixart hagués lesionat de lleugeresa un agent de l’autoritat, s’hagués emportat 35 anys de presó, les mirades d’odi independentistes es cotitzen en dècades de presó. Ni tan sols es pot entrar en la caducitat del president del tribunal, o que Marchena va utilitzar paper amb capçalera oficial per al tràmit privat de sortir de la carrera successòria. El legislatiu desapareix d’escena, d’un en un. La sobirania popular, aquella perversió afrancesada, queda esclafada entre el poder executor i el perjudicial.