La relliscada Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

La Marbella profunda

Li robo el concepte a l’admirat Rafa Aguilera, periodista esportiu d’una capital petitona i agradable, res que veure amb algunes ciutats ‘melic del món’ que han saltat aquesta setmana a la rabiosa actualitat: la Marbella profunda. M’imagino Jesús Gil amb la seva cadena d’or i envoltat de ‘mamachichos’ en biquini aplaudint des d’on es trobi (que no serà el paradís, ja que el paradís era Marbella), la interlocutòria de la jutge que ha retirat la custòdia del seu fill de 13 mesos a una mare i com un argument col·lateral assenyala per desmerèixer-la que viu a la «Galícia profunda», davant el pare, que habita «una ciutat cosmopolita que té de tot», allà mateix, a la Costa del Sol. Marbellisme judicial en estat pur. En efecte, la progenitora es va separar i se’n va anar amb el seu nadó al seu llogarret natal, que és a 15 minuts del nucli urbà d’un municipi on habiten 9.000 ànimes i a 60 quilòmetres de Santiago de Compostel·la. No és el País Dogon, i menys avui, quan amb un telèfon mòbil et muntes una empresa que cotitza a la borsa des d’una plataforma al mar del Nord. Però aquí no hem vingut a reivindicar l’Espanya buidada, ni a demostrar que a qualsevol ‘hórreo’ d’avui dia tenen Netflix, ni a provar que un nano es cria tan bé a la muntanya com als voltants del camp del golf al qual acudia Gunilla von Bismark, ja que tant val Galícia com Múrcia o Terol si hi ha amor, ni a constatar que tot terròs té la seva Ayuso, disposada a defensar-lo fins al ridícul i més enllà. Prefereixo parlar de les dones que menyspreen les dones, que sempre són solidàries amb els homes i que a més tenen a les mans el futur i el benestar dels seus congèneres. Per desgràcia.

L’escrit de mesures cautelars de la jutge María Belén Ureña que ha revoltat Galícia sencera no només destil·la volença urbanita i estereotips contra la ruralia, és a més classista i profundament misogin. Deu ser difícil passar la prova del cotó fluix quan un tercer dissecciona a mala llet els missatges que has intercanviat amb el teu ex en ple divorci, i s’hi basa per diagnosticar-te i definir-te com a insolvent. La magistrada considera aquesta mare en concret presenta una «actitud capritxosa, egoista, immadura, agressiva i irrespectuosa», censura fins i tot que es va plantejar l’avortament i la culpa per estar a l’atur i dedicar-se a la criança. Mentrestant, el progenitor «és metge, amb una feina fixa, ben remunerada i amb flexibilitat horària; és un pare entregat, una persona madura, estable emocionalment que té un projecte coherent de vida, és conscient de les seves responsabilitats com a pare i ha demostrat tenir habilitats parentals, així com una preocupació constant pel benestar del menor». Així mateix la seva argumentació sosté que «no s’ha de donar per fet que una mare, pel fet de ser dona i haver parit un fill, això és, per raons purament biològiques, està més capacitada o té qualitats o habilitats especials per cuidar millor un nen» ja que «d’admetre això, estaríem perpetuant el paper de la dona en la societat patriarcal». Invocant el feminisme, ordena deixar el menor amb el pare i decideix que l’aturada només pugui visitar-lo quatre dies al mes i el pagui en concepte de manutenció. A la Marbella profunda, l’acreditat vincle mare/fill en els primers mesos de vida no té cap valor si el seu contrincant a la sol·licitud de custòdia és prou ric.

Inicia sessió 0 Comentaris