Els Nobels de 2021 com a símptoma

El Premi Nobel de Medicina o Fisiologia ha estat atorgat a dos investigadors, David Julius i Ardem Patapoutian, que han fet la seva feina als Estats Units i actualment treballen a Califòrnia malgrat que Patapoutian és d’origen libanès. La feina dels dos ha permès d’entendre com el cos té la capacitat de sentir que un objecte està calent o fred o que hi ha una pressió que s’està establint sobre la nostra pell. Es tracta de mecanismes molt interessants que en el cas de la temperatura han estat descoberts fent servir la substància que produeix el gust picant (calent en anglès) en el pebrot o la sensació de frescor del mentol. La sensació de calor intens produeix dolor i aquests resultats s’estan fent servir per trobar noves substàncies analgèsiques.

El cas dels premis Nobel de Física han estat atorgats a investigadors que han desenvolupat models matemàtics per descriure sistemes complexos com és el cas del canvi climàtic. Són eines essencials per entendre i predir els efectes d’aquests canvis que preocupen. Es tracta de Syukuro Manabe, un investigador japonès que treballa als Estats Units, l’alemany Klaus Hasselmann, i l’italià Giorgio Parisi. Els dos europeus treballen en els seus països respectius. També aquest és el cas d’un dels guardonats pel premi Nobel de Química, Benjamin List, que comparteix amb un anglès, David MacMillan, que treballa als Estats Units. En aquest cas la descoberta és la d’un mètode, basat en com funcionen les proteïnes en l’entorn biològic, per accelerar reaccions químiques orgàniques que tenen interès per dissenyar fàrmacs.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Les descobertes premiades demostren algunes tendències actuals de la ciència. Van dirigides a entendre com els animals senten i com alerten del perill d’una alta temperatura o una gran pressió, van dirigides a dissenyar models de gran complexitat per analitzar el canvi climàtic o mètodes senzills per facilitar l’accés a noves molècules d’ús farmacèutic. Dels set guardonats sis han nascut fora dels Estats Units on hi treballen quatre d’ells i dos són alemanys que treballen en un dels Instituts Max-Planck, sistema creat a Alemanya per retenir i afavorir el treball dels seus millors investigadors. Pot sorprendre també que es valori el treball d’un físic italià que ha fet la feina en el seu país en un moment en que la ciència no hi passa cap bon moment. Però això seria ignorar la gran tradició de la ciència a Itàlia (no cal remuntar-se a Galileo) que no poden destruir del tot les polítiques que el país ha sofert durant anys.

En conjunt han estat premiats descobriments que requereixen una recerca de gran complexitat, però que ens obren portes al coneixement del món i a buscar respostes a problemes que ens interessen com el canvi climàtic o el disseny de fàrmacs. És significatiu que països de gran tradició en la ciència europea com Alemanya i Itàlia estiguin en la llista i també sens dubte Estats Units on les seves institucions saben afavorir la feina de persones de talent vinguin del Japó, del Líban o d’on sigui. Queda la sensació de que, com sempre, es premien els caps de grups de recerca que són nombrosos deixant fora a gent, potser els més joves, que deuen haver estat essencials per aquestes feines. I potser també hi manca la presència de dones que encara no tenen el pes i el reconeixement que han de tenir. Corregir aquestes mancances és una tasca per a tot el sistema de la recerca científica arreu del mon. Els Nobel del 2021 d’una banda ens mostren les seves limitacions encara que d’altra banda serveixen per anar celebrant la recerca d’excel·lència arreu del mon.