La ràbia de Koeman

El Barça es jugava els quarts de final i els quarts de la tresoreria en una tarda poc apta per a les urgències. Els mateixos jugadors van comparèixer amb certa parsimònia, amassant lentament les possessions, però es van anar entonant i es va passar a veure un equip que pressionava bé en alt, amb recuperacions ràpides i correccions constants. Vam digerir la primera part de forma acceptable. Va marcar Piqué i va fallar clamorosament Luuk De Jong. La segona, en canvi, va resultar feixuga.

Ansu, desfondat

Tantes perdigonades de fira de cara a porta van indignar Koeman. Es va enutjar amb cada una de les oportunitats perdudes, però en cap va semblar més fora de si que en la malgastada per Ansu Fati. A partir d’allà, el noi de 18 anys es va desfondar, com si li sorprengués el seu propi error. Com si li impactessin tantes recriminacions. Es va posar en mode desencert, com Coutinho, que va donar molta feina a aquells que es dediquen a comptabilitzar pèrdues de pilota.

Koeman després el va disculpar. No pot fer encara miracles com Messi, va venir a dir. No li toca per edat. Una veritat incontestable. El que no té disculpa és la segona part de l’equip blaugrana davant un oponent fràgil com una closca d’ou. Els retocs en el descans de l’entrenador van espatllar visiblement el col·lectiu. Hi va haver diversos canvis de posicions per encaixar Coutinho i tothom va acabar marejat. Del control al descontrol. De certa satisfacció malgrat les espifiades de cara a gol al descoratjament malgrat la victòria final.

Tendència pessimista

Notícies relacionades

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Diferents maneres de llegir un llibre

Després de contemplar l’exhibició de Benzema i Vinicius de dimarts i la fluixedat amb la qual va acabar ahir el Barça, les perspectives de cara al clàssic tendeixen a inclinar-se cap al pessimisme. Després, ja se sap cada partit és un món. Farà falta el millor d’Ansu Fati, que va acabar la nit al despatx de Laporta repartint abraçades després de firmar la seva anhelada renovació, i faran falta també millors prestacions de l’entrenador. 

Seria desitjable que la ràbia a peu de camp es transformés en algun tipus d’energia que l’il·luminés i li permetés treure el màxim partit d’un equip capaç de generar moments. Per ara, només això. Moments, que de vegades, com ahir, donen per guanyar. De vegades.