La mala sort de García Albiol

Va arribar a l’alcaldia amb un missatge molt clar i concret on la immigració era un dels pols de debat. Alguns el van acusar de racista. A Badalona no tots hi estaven d’acord. El van votar. Curiosament va ser Iván Redondo, el màxim col·laborador de Pedro Sánchez fins a fa dos dies, qui va detectar la necessitat que tenia l’elector de la ciutat de situar el debat de la migració sobre l’arena electoral.

Allò li va valer un estat d’opinió contrari que l’ha convertit en un dels polítics més fàcils de criticar des de l’esquerra. 

Ara l’aparició del seu nom als papers de Pandora el converteixen en una presa fàcil contra el PP i, per descomptat, al seu propi Ajuntament, i ja han posat preu polític al seu cap. La moció de censura està en marxa, tot i que els seus regidors siguin el doble que la segona força, el PSC.

El curiós és que existeixen tonalitats de grisos a l’hora de buscar el desprestigi polític d’algú. Garcia Albiol es defensa assegurant que no va defraudar res a través de l’empresa de Belize de la qual tenia poders plens. Són molts els especialistes que asseguren que no hi ha res de dolent a tenir una empresa en un paradís fiscal sempre que es declari. A diferència de Pep Guardiola, per exemple, que va aprofitar l’amnistia fiscal de Rajoy per regularitzar amb Hisenda els seus comptes andorrans. 

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Aquestes diferències són habituals en la nostra realitat circumdant. Ho hem vist amb la família Pujol. Els 11 ingressos a Andorra, que sumaven 3,4 milions d’euros d’aquell desembre del 2010, encara no tenen convençut cap individu aïllat.

Si funciona la moció contra Garcia Albiol serà per un acord contra el més votat. És política. Però aquesta doble vara de mesurar mereix una reflexió com a societat.