Poloni al te

¿Què és un isòtop radioactiu? Els elements químics es caracteritzen pel nombre de protons, partícules de massa=1 i càrrega=+1. Però al nucli atòmic tenen a més un nombre variable de neutrons, partícules de massa=1 i càrrega=0, donant lloc a diferents isòtops. L’element químic poloni, Po, descobert per Maria Skłodowska-Curie a finals del segle XIX i anomenat així en honor al seu país natal, té 84 protons i 126 neutrons al seu nucli, per la qual cosa es denomina Po-210 (=84+126). La radioactivitat és una propietat d’alguns nuclis que pateixen la desintegració espontània. Pot ser emissió de partícules α (alfa), formades per dos protons i dos neutrons, de partícules β (beta), que són electrons, o de radiació γ. 

L’isòtop Po-210 és radioactiu i es desintegra emetent partícules α (alfa). Com que són bastant pesants, n’hi hauria prou amb una fina capa de pell per detenir-les. ¿Com van aconseguir entrar al cos de Litvinenko? Perquè se les va haver d’empassar amb menjar o beguda. Una vegada dins del seu cos, les partícules α (alfa) van causar danys terribles en el seu aparell digestiu (estómac i intestins) i mort cel·lular massiva als òrgans tous de l’aparell excretor (fetge i ronyons). També van matar altres cèl·lules de metabolisme ràpid, com els fol·licles pilosos, per la qual cosa Litvinenko va perdre el pèl de les celles i el cabell. La major part del Po-210 que va ingerir va ser excretat poc després d’haver-lo ingerit a l’orina, els excrements i la suor. Pel que sembla, la mort no va ser causada per una fallada renal o hepàtica, Litvinenko era jove i estava sa i va sobreviure als danys a aquests organismes, sinó per la petitíssima part no excretada que va atacar la seva medul·la òssia, causant-li la mort¹. A causa de tots aquests danys, la dosi letal de Po-210 (DL50) quan és ingerit és de 50 nanograms (1 nanogram= 0,000000001 gram). Litvinenko va poder ingerir una quantitat fins a mil vegades superior. 

¿Què va succeir amb el Po-210 que va ingerir Litvinenko? Durant el procés de desintegració es va transformar en un element estable, plom, i ho va fer de forma bastant ràpida, en 138 dies es va desintegrar la meitat de la quantitat inicial, en els següents 138 dies la meitat de la meitat restant i així successivament. En els 15 anys transcorreguts des d’aleshores ha completat 40 períodes de semidesintegració. Per això, avui al cos de Litvinenko quedarà una fracció igual a 1/240 de la quantitat que tenia quan va morir, és a dir una milionèsima de la milionèsima part. 

Per saber qui va ser responsable de la mort de Litvinenko cal trobar la font. ¿Com s’obté el Po-210? Maria Skłodowska-Curie va obtenir una quantitat petitíssima processant tones del mineral pechblenda, però avui s’obté bombardejant amb neutrons l’isòtop estable de bismut Bi-209, cosa que dona lloc a l’isòtop radioactiu Bi-210, que es transforma mitjançant una desintegració β (beta) en Po-210. ¿On s’obté? Als reactors nuclears que es troben a Arzamas, la ciutat russa on es va portar a terme tota la investigació atòmica durant la Guerra Freda, per la qual cosa no va figurar a cap mapa mentre va existir l’URSS.

¿Qui va ordenar que se sintetitzés? Algú molt poderós i molt ric, perquè la síntesi de la quantitat ingerida per Litvinenko va poder costar entre un i deu milions de dòlars.

¿Motius per gastar tants diners per matar algú? Mostrar el poder de la nova Rússia i, de passada, advertir sobre els perills de l’energia nuclear, la principal competidora del gas que es troba en grans quantitats a sota del terra rus.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

El setembre del 2021 el Tribunal Europeu de Dret Humans va declarar culpable de l’assassinat de Litvinenko el Govern de Rússia i els ciutadans russos Andrei Lugovoy i Dmitry Kovtun, autors materials del mateix.

---

1. Adela Muñoz Páez. Història del verí. De la cicuta al poloni, Debat, Barcelona, 2012, Part III, capítol 5.