Una monarquia LGTBIQ+ a Europa

Més enllà dels efectes òptics en les desfilades, la monarquia no està en discussió a la majoria dels països europeus que la tenen com a forma d’Estat constitucional. A Espanya navega llastada pels escàndols del rei emèrit, que han posat en perill el tron i perjudicat la seva imatge. La institució compta amb notable recolzament al Regne Unit, Suècia, Dinamarca, Noruega, Bèlgica i els Països Baixos; la majoria la percep com un factor d’estabilitat i unió.

És essencial ser útils per a la societat i viure segons uns temps d’igualtat de drets malgrat que els reis es reservin la carta hereditària. El primer ministre dels Països Baixos, el conservador Mark Rutte, ha fet un pas històric per tancar un perillós debat encoratjat per sectors ultres: ¿pot l’hereva al tron casar-se amb una dona sense perdre la corona?

Catalina Amàlia d’Orange tindrà el mateix tracte que qualsevol holandès, emparada per la llei del 2001, una de les pioneres, que va declarar legal la unió homosexual. La princesa no haurà de renunciar al tron sigui quina sigui la seva orientació sexual. Holanda podrà tenir una reina i una princesa consort i convertir-se en un símbol del moviment LGTBIQ+.

Els Països Baixos són oberts en el camp social i primmirats en l’econòmic, malgrat exercir al costat de Luxemburg de paradís fiscal. Tots dos practiquen el dúmping fiscal davant els seus socis de la Unió Europea (UE). Rutte és un dels assots del sud d’Europa. Ens acusa de ser poc treballadors. Amb aquest discurs mira de restar vots a l’extrema dreta de Geert Wilders.

És possible que aquest gest estimuli altres monarquies, sobretot les nòrdiques, tot i que seria de difícil aplicació a Espanya, on les dretes extremades fan campanya contra els drets homosexuals, en el cas de Vox, i contra l’eutanàsia i l’actual llei de l’avortament, en el cas del PP.

Igualtat davant la llei

Per als Països Baixos és una qüestió d’igualtat davant la llei, però també de prestigi, perquè la seva marca és ser un país tolerant, líder en la defensa dels drets humans. Aquest ha sigut el seu emblema des del final de la Segona Guerra Mundial, per això acull al seu territori diversos tribunals transnacionals creats sota l’empara de l’ONU.

El genocidi de Srebrenica, en què les seves tropes no van evitar la matança de més de 8.000 homes musulmans el juliol de 1995, va ser un dur cop per a la seva autoestima. El Tribunal Penal Internacional per a l’ex-Iugoslàvia, situat a la Haia, va qualificar els fets de genocidi.

Hi ha 44 monarquies al món, a més del Vaticà. Algunes són dictadures brutals que esquarteren els dissidents més notoris, com la de l’Aràbia Saudita, o sofisticades com Qatar i els Emirats Àrabs. La direcció de l’Església catòlica no és hereditària perquè els papes no tenen descendència. El matrimoni està prohibit per al clergat. És una ordre que es manté des del segle XII. La seva finalitat és evitar que les herències surtin del si de l’Església. 

Segons la tradició catòlica, al Papa l’elegeix el seu propi Déu en forma de colom, que decideix el nom del successor. Diverses monarquies absolutistes utilitzen la connexió divina per reforçar la seva auctoritas i evitar discussions terrenals sobre els seus drets.

Monarquies europees

La monarquia britànica és la més popular, a més de molt rica, però no la més poderosa. Malgrat els seus reiterats escàndols compta amb un recolzament del 85% dels britànics. L’actitud inicial de la Reina després de la mort de Lady Di, que es va mantenir aliena a la commoció del seu poble, va suposar un cop per a la seva imatge. Isabel II li deu molt a Tony Blair, que va saber col·locar-la al capdavant del dol nacional.

Notícies relacionades

Dir-se Terricabras

Puig surt a la borsa amb cinturó de seguretat

La sèrie The queen projecta una imatge de família elitista fora de la realitat, però malgrat això ha servit de via d’escapament cinematogràfic per a un poble mestre en l’humor. La Firma, que és com es coneix la Casa Windsor, és un empori de propietats que serveix d’unió entre Anglaterra, Escòcia, Gal·les i Irlanda del Nord, i manté la ficció que l’imperi no ha mort, ja que la Reina reté el títol simbòlic de cap d’Estat en algunes excolònies.

Tot i que a Espanya decreix el recolzament a la monarquia, no està caiguda. Segons l’enquesta de l’institut 40dB, publicada fa una setmana, hi hauria més vots en favor d’una república si se celebrés un referèndum, però del mateix estudi se’n dedueix que no és un assumpte prioritari. El problema més greu per a Felip VI i els seus hereus és que se’ls percebi com a part d’un entramant ranci que esbronca els presidents de Govern d’esquerres i victoreja l’espanyolitat de la cabra de la Legió.