Pros i contres Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Morirem resignats
El gran dilema que planteja ‘L’oncle Vània’, de Txékhov, és la lluita entre la incertesa del que pot ser i la certesa del que és
El gran dilema que planteja ‘Oncle Vània’, de Txèkhov, és la lluita entre la incertesa del que pot ser i la certesa del que és. El dubte genera alternatives (ser feliç o ser desgraciat són opcions possibles) i la veritat és terrible. Ens aboca al «morirem resignats», després d’una existència «difícil i amarga». El plany de la Sònia a favor de la misericòrdia, de la compassió cap aquells que han perdut l’alè (ella mateixa i el seu oncle), és un dels finals més terribles i memorables de la història. De fet, tota la peça s’encamina a aquest final. La veritat del que som ens aboca a la tristesa, i només hi podem lluitar amb la resignació de qui ha renunciat a les expectatives.
L’'Oncle Vània’ que ha estrenat Oskaras Koršunovas a Temporada Alta (i que es veurà al Teatre Lliure al mes de novembre) és una colossal reflexió sobre aquest temps de certeses irrevocables. Amb una barreja insòlita de naturalisme, comèdia, estridència i serenitat, d’estranyament, de passió i desafecció, fa palesa la pastositat del conflicte entre els desitjos i la realitat. Fa visibles i palpables els dies de la buidor, en un muntatge on percebem la «dissolució gradual indiscutible» de les nostres pròpies ànimes.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
